M’hi he fixat i estic convençut que Solidaritat Catalana i Reagrupament han tingut últimament més minuts de televisió i ràdio, pàgines de diaris i portals –el crònica és un exemple dels més descarats– que històrics partits extraparlamentaris o fins i tot que alguns partits amb representació al Parlament.

Partits independentistes extraparlamentaris sempre n’hi ha hagut, però en el context d’un suposat augment de l’independentisme, els mitjans donen veu a dos partits recentment creats concedint-los així la oportunitat d’entrar directament al parlament. És remarcable la senzillesa de l’estratègia electoral tant de Reagrupament com de Solidaritat: la independència. I punt.

Perquè posicionar-se sobre la resta? Només faria que perdre vots. Enmig d’un clima de desafecció, desconfiança i crispació surten abanderant l’independentisme i sense definir-se ideològicament intentant aglutinar confusos i desencisats provinents dels àmbits i ideologies més diverses.

Dóna’ns majoria absoluta i declararem unilateralment la independència diuen, la proposta és tan senzilla com absurda: i si et dono 3 diputats què faràs?

Què faran durant quatre anys tres diputats d’un partit que només té la consigna de la independència en polítiques no identitàries? Els pressupostos, la fiscalitat, l’educació, la salut, l’acció social, les infraestructures, el medi ambient, etc.

Estan a favor de l’escola pública o del model concertat? A favor de construir més vies o més carreteres? I què en pensen de l’euro sanitari? Estan a favor de rebaixar impostos als rics? Què en pensen de la immigració? I les universitats? La gestió de l’aigua? Què diran? Què votaran? Què pactaran? Les eleccions no són un referèndum, un partit ha de tenir una posició clara en la totalitat de les àrees, un partit no pot tenir tan sols una causa, ha de tenir tota una ideologia, una proposta de país.

Aquesta estratègia i aquesta presència mediàtica desproporcionada em recorden molt al partit Unión, Progreso i Democracia de Rosa Díez o Ciutadans: una sola causa identitària i cap posicionament ideològic.

Bloc de Joan Vallvé