No parlo de religió, parlo del Papa
T'agrada aquest article?
Comparteix
03.11.2010
Enllaços recomanats:Ja ho sabeu, ve el Papa a Barcelona el 7 de novembre i farà una missa a la Sagrada Família que per cert, no ha ni tremolat al pas de la tuneladora de l’AVE i ningú s’ha retractat de res.
Aquest senyor té tot el dret a venir aquí i fer una missa, de la mateixa manera que jo tinc tot el dret de fer públic que ni l’espero ni estic d’acord amb tot el que representa. Fins i tot, crec que té el dret de, com a figura important, faci la seva ruta a l’estil estrella mediàtica mentre jo tinc dret a queixar-me de les molèsties al trànsit, al transport públic (la parada Sagrada Família quedarà tancada el dia 7) i als veïns de la zona.
Com dic al títol, no parlo de religió i és que el Papa per mi no representa aquesta religió sinó una institució que fa la interpretació més retrògrada i intolerant d’aquesta i dels seus principis. Tot el meu respecte pels creients i les entitats cristianes que, des del que en diuen valors cristians, treballen per un món més just. Encara recordo una reflexió de Pere Casaldàliga en una entrevista: “el capitalisme és pecat” deia convençut. Em sobta la distància que hi ha entre creients com ells i la gran institució, que dedica tot els esforços a campanyes contra certs pecats (avortament, condó, família no convencional, homosexualitat) més que contra les injustícies socials (SIDA, pobresa, fam, desigualtat).
Jo sóc dels que crec en un estat laic, en un país laic i, sincerament, crec que a Catalunya estem actuant com a “Bienvenido Mr.Marshall”. És inacceptable la retransmissió de la missa per la televisió pública (TV3) o el no cobrament dels recursos en seguretat, mobilitat i organització (que es xifra en més d’un milió d’euros) que comporta la visita. Sumat al finançament de l’església per part de l’estat per múltiples canals i l’emissió de misses repetidament per TVE, deixeu que posi en dubte allò de la separació església – estat.
I el que em sobta més és el posicionament de la majoria dels partits que sembla que hagin oblidat què és la laïcitat. Recentment a l’ajuntament de Barcelona, PSC i CiU van ajudar a aprovar una proposta d’ERC per fer una campanya que insti a la gent a rebre el Papa amb senyeres als balcons. Doncs jo no el vull rebre, ni amb una senyera ni amb res: jo no t’espero.
Aquest senyor té tot el dret a venir aquí i fer una missa, de la mateixa manera que jo tinc tot el dret de fer públic que ni l’espero ni estic d’acord amb tot el que representa. Fins i tot, crec que té el dret de, com a figura important, faci la seva ruta a l’estil estrella mediàtica mentre jo tinc dret a queixar-me de les molèsties al trànsit, al transport públic (la parada Sagrada Família quedarà tancada el dia 7) i als veïns de la zona.
Com dic al títol, no parlo de religió i és que el Papa per mi no representa aquesta religió sinó una institució que fa la interpretació més retrògrada i intolerant d’aquesta i dels seus principis. Tot el meu respecte pels creients i les entitats cristianes que, des del que en diuen valors cristians, treballen per un món més just. Encara recordo una reflexió de Pere Casaldàliga en una entrevista: “el capitalisme és pecat” deia convençut. Em sobta la distància que hi ha entre creients com ells i la gran institució, que dedica tot els esforços a campanyes contra certs pecats (avortament, condó, família no convencional, homosexualitat) més que contra les injustícies socials (SIDA, pobresa, fam, desigualtat).
Jo sóc dels que crec en un estat laic, en un país laic i, sincerament, crec que a Catalunya estem actuant com a “Bienvenido Mr.Marshall”. És inacceptable la retransmissió de la missa per la televisió pública (TV3) o el no cobrament dels recursos en seguretat, mobilitat i organització (que es xifra en més d’un milió d’euros) que comporta la visita. Sumat al finançament de l’església per part de l’estat per múltiples canals i l’emissió de misses repetidament per TVE, deixeu que posi en dubte allò de la separació església – estat.
I el que em sobta més és el posicionament de la majoria dels partits que sembla que hagin oblidat què és la laïcitat. Recentment a l’ajuntament de Barcelona, PSC i CiU van ajudar a aprovar una proposta d’ERC per fer una campanya que insti a la gent a rebre el Papa amb senyeres als balcons. Doncs jo no el vull rebre, ni amb una senyera ni amb res: jo no t’espero.
Enllaç permanent:
Més llegides
Més comentada
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Comenten