La proposta d’Herrera intenta aglutinar independentistes i federalistes en una via en la ningú no descarta la proposta de l’altre: “L’independentisme hauria d’acceptar el pacte federal com un pas més del seu projecte [...] i el federalisme no hauria de negar la possibilitat de la independència davant el fracàs del pacte federal” i aclareix la postura d’ICV referent al fet nacional re-situant el partit en el federalisme del dret a decidir i no el de l’entesa impossible amb Espanya.
El full de ruta té com a primer pas una reforma constitucional promoguda des del parlament que inclogui el reconeixement del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l’estat i l’oficialitat del castellà, el català, el basc i el gallec a tot l’Estat, que reconegui el dret a l’autodeterminació i que estableixi una distribució de les competències. Tot això amb un pla B: Si la reforma és no prospera, “les forces polítiques catalanes estaríem plenament legitimades per impulsar l’exercici del dret a decidir” incloent la opció federal.
Crec que Herrera ha fet un gest gens menyspreable. Un gest de ma estesa a l’esquerra independentista per sumar forces i trobar un camí comú per resoldre la crisi en la relació Catalunya-Espanya. Una proposta seriosa i factible. És necessari un últim intent seriós d’encaix amb Espanya també a l’hora d’aconseguir suport internacional si aquest falla i hem de fer un referèndum que serà inconstitucional.
En fi, tenim sobre la taula un full de ruta que independentistes, nacionalistes i federalistes podem compartir. Veurem si algú recull el guant o si la gesticulació electoralista fa que la proposta es perdi enmig de declaracions i contradeclaracions.