El que diferencia els partits en l’eix dreta – esquerra és bàsicament la política fiscal i la funció de l’estat respecte el mercat.
La visió de la dreta és que el mercat, és el món privat qui satisfà les necessitats que té el conjunt de la societat. Per l’anomenat efecte de ‘la mà invisible’ es preveu que el conjunt de necessitats generen una demanda que el món privat respon amb una oferta. El capitalisme més extrem, representa pràcticament la no intervenció de l’estat fins i tot en els serveis bàsics de la ciutadania així com la pràctica eliminació dels impostos.
L’esquerra entén que el poder públic és qui ha de vetllar per respondre a les necessitats de la ciutadania amb una càrrega fiscal important recaptada de manera progressiva que permet una alta despesa pública. Els serveis bàsics de la ciutadania es paguen d’aquesta manera de manera desigual, mentre que els més rics estan pagant molt més del que reben, els més desafavorits paguen en impostos molt menys del que reben en forma de serveis i recursos públics (atur, sanitat, educació...).
A més, a l’esquerra s’hi afegeix la defensa dels drets civils, el feminisme, l’ecologisme, drets dels col·lectius homosexual, bisexual i transsexual, pacifisme, anti-racisme, etc. A la dreta s’hi afegeixen posicions més properes a l’església, a la defensa de la família convencional, en contra de l’avortament, etc. Tot i que d’entrada la política fiscal i el paper de l’estat no té a veure amb aquestes posicions.
Avui, enmig de les destrosses d’una crisi provocada pel mercat, provocada per la llibertat del sector financer a fer i desfer amb l’únic objectiu de guanyar calers, crec que s’ha de reflexionar sobre com cal sortir d’aquesta crisi que, per variar, acaben pagant els que menys tenen. Sortir de la crisi desmuntant l’estat del benestar (impostos, despesa pública en educació, sanitat i protecció social, etc.) és no haver après res.
La legislatura vinent ha de ser la de la sortida de la crisi. I aquesta sortida es pot fer apostant per serveis i equipaments públics per l’increment d’impostos als més rics o eliminant impostos i privatitzant serveis. Vet aquí la diferència entre la proposta de dretes i la d’esquerres, i ja no parlo dels que no tenen proposta.
avui en dia ja no hi ha dretes o esquerres, avui en dia només hi ha democràcia o no-democràcia (o votar cada 4 anys i endrapar tot els que els hi vingui de gust sense poder discutir, que ve a ser el mateix).
La independència ens podria donar la democràcia de veritat (a la suïssa i ampliada).
joquim
(el prat) -
12/11/2010 - 15:58 h
#3
oanauc, estic d'acord amb que partits d'esquerres escassegen, però no entenc el que dius del pacte per l'habitatge.. precisament recordo tot el debat de forçar a llogar els pisos buits que va fer ICV i que va caure per culpa de la resta de partits... I amb l'educació no només va ser PSC, sinó que ERC també! Les propostes d'esquerres són ni més ni menys que les que cadascú fa i costa trobar-les si no és a ICV, a EUiA, a ALGUNES Cups i a les EPM's...
oanauc@gmail.com
(barcelona) -
12/11/2010 - 12:27 h
#2
En Charly brown té veritat, ho demostra el fet que els partits d'esquerres han fet polítiques de dretes (ERC mercantilitzant la universitat, ICV construint més -Pacte Nacional per l'HAbitatge- en comptes de donar sortida als pisos buits, PSC amb l'educació, ...).
Però tampoc no venen malament els apunts d'en Vallvé, amb el nivell que hi ha, per distingir entre propostes de dreta i d'esquerra. La part fosca és que potser ens ho prenem en serio i descobrim que de partits d'esquerres quasi no n'hi ha i que les propostes d'esquerres són merament anecdòtiques.
Charly Brown
(L'Hospitalet del L.) -
12/11/2010 - 10:11 h
#1
Aquest posicionament de dreta i esquerra i els seus respectius pensaments únics o taules de la llei intocables son més aviat teórics, encara que molta gent s'adhereix a un paquet o l'altre segons mana la moda o la tendencia que impera en el seu ámbit més proper.
Continuament els mitjas de difusió estan bombardejant amb aquesta divisió teórica de l'electorat, dreta i esquerra, prenent partit per un o altre paquet ideológic. Pero la societat son les persones i les persones tenen diferents experiencies, diferents objectius i diferentes creencies.
Jo per exemple en lo social no soc ni de dretes ni d'esquerres, dons crec convenient un equilibri constant entre liberalisme i socialisme en la nostra societat, decantant-se cap una banda o cap a l'altre segons les circunstancies de cada época.
En canvi en algus aspectes de la moral soc més aviat conservador, per exemple soc contrari a l'avortament, excepte un de rápid i preventiu en el cas de violació i en altres estic a favor dels canvis dons crec que per molt temps que s'hagi fet una cosa d'una manera si ara s'en troba una altre millor val la pena canviar.
Comenten