Com la majoria ja haurem vist, o al menys sentit parlar, TeleMadrid ens informa en un reportatge que, segons les denúncies de “les principals empreses del sector turístic espanyol”, representades per la Mesa del Turismo, “les polítiques lingüístiques d'algunes comunitats autònomes resulten en traves, perjudicis i un greu dany a la imatge del turisme espanyol”. Per altra banda, segons el diari ABC de Sevilla, el mateix club patronal del turisme recolza el Manifiesto por la Lengua Común.

Doncs resulta curiosa la coincidència (al menys per a mi) que en aquesta patronal que recolza el Manifiesto està representada Air Berlin. Les demés empreses que hi son representades son predominantment de Madrid i de Canàries. Les excepcions son Europa Travel de València, el Dehesa de Montenmedio Golf & Country Club de Véjer, Cadis, l'Hotel Rio de Badajoz, i les cadenes Fiesta Hoteles, d'Eivissa, i HOTUSA de Barcelona. De les últimes dues, que tenen les seus a Balears i a Catalunya, ambdues comunitats amb governs que apliquen polítiques lingüístiques objecte de les crítiques, Fiesta ha confirmat per veu del seu cap de comunicació que subscriu el que ha declarat la Mesa del Turismo. Però la segona, la catalana HOTUSA, no hi està d'acord, perquè “Considerem que no pertoca a les empreses, que representen persones amb sensibilitats diverses, posicionar-se a favor o en contra de manifests d’aquest tipus”. Molt diplomàtic, i des d'un punt de vista empresarial, molt racional.

Precisament el que no és gens racional és arribar a la conclusió de que la llengua catalana representa un greu perjudici al sector del turisme espanyol. Segons l'Organització Mundial de Turisme (UNWTO), agència de les Nacions Unides, Espanya és el segon destí mundial en nombre de visites turístiques, darrera de França. Per altra banda, segons l'Instituto de Estudios Turísticos del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, la comunitat autònoma que més turistes rep de l'estranger és Catalunya, amb 15 milions, el 25% del total rebuts per Espanya (2006, l'ultim any del que dona xifres l'IET), seguida de les Balears, amb 10,2 milions de turistes estrangers. És a dir, les dues comunitats que apliquen les polítiques lingüístiques que es critiquen son les de major èxit amb els turistes estrangers. És més, Catalunya és el segon destí dels turistes espanyols, amb el 14,1% dels turistes de l'estat, després d'Andalusia, que rep el 17,9%. Com s'explica, doncs, que les comunitats que “pateixen” les polítiques lingüístiques en defensa del català, tant “perverses”, siguin força més atractives per a una gran part dels turistes espanyols i la majoria dels estrangers?

En un comentari sobre el tema a un altre diari digital, un usuari anònim va expressar una idea que em sembla que volen generar les empreses de la Mesa del Turismo:

No os tireis piedras sobre vuestro propio tejado. Soy Alicantino, y hablo catalan, pero ahora escribo en castellano para que cualquiera pueda entenderme. Sabeis perfectamente que en toda la costa mediterranea vivimos, en gran parte, del turismo, asi que...

És a dir, l'aplicació de polítiques en defensa de la nostra llengua pot danyar la nostra economia. Tal com es demostra per les xifres, i no pas les opinions d'uns empresaris que son predominantment de regions espanyoles competidores de Catalunya i de les Illes Balears, aquest argument és totalment fals i interessat. Potser que es mirin el seu propi model de negoci i no tractin de fer mal a la nostra nació i a la seva llengua.