Educant als nadius digitals amb un ordinador? - Crònica

Butlletí de titulars per correu electrònic Enviar

Dissabte 13.03.2010 | 12:06

Opinió

Director a RocaSalvatella

Educant als nadius digitals amb un ordinador?

Marc Cortés - Cofundador de Cava&Twitts, Professor de Marketing

Enviar

Imprimir

10.06.2009

Una de les mesures per millorar el sistema educatiu del nostre país sembla que serà el fet que a partir del curs vinent els nens ja no aniran a l’escola carregats de llibres de text sinó amb un ordinador. Deixant de banda les consideracions econòmiques de la mesura , d’entrada semblaria que ens trobem davant d’una mesura certament positiva: els nostres fills no necessitaran que siguin els seus pares o entorn qui els introdueixin en el mon de la informàtica i d’Internet sinó que serà a l’escola on es produeixi aquest esdeveniment. Per tan aquells nens a casa dels quals els seus pares no en son usuaris tindran la oportunitat de ser iguals que els seus companys (i tots sabem lo rellevant de no sentir-se diferent en aquestes edats)

Però aprofundint en la mesura a mi, personalment, hi ha una sèrie de punts que em trontollen ja que crec no s’ha meditat de manera suficient el que significa que cada alumne tingui un ordinador:

Fins ara existia un sol centre d’atenció a la classe, el mestre, mentre que ara de cop n’hi haurà tants com ordinadors hi hagi a classe. Passarem de relacions bidireccionals entre mestre i alumne a relacions bidireccionals entre alumne i ordinador, amb la diferència que el mestre no serà present en aquestes 30 relacions.
L’atenció que fins ara es concentrava en un sol punt ara es disseminarà en diferents punts, perdent un valor fonamental: el treball en xarxa. Precisament un dels beneficis de treballar a Internet, compartir el coneixement, pot ser un dels talons d’aquiles d’aquest model ja que el que fins ara un alumne podia aprendre de la dialèctica entre un altre i el mestre ara pot desaparèixer.
De la mateix manera que quan parlem dels blogs i de les xarxes socials queda clar que lo important no és l’eina sinó l’ús que se’n faci de la mateixa, en aquest cas és el mateix. Existeixen metodologies docents, material i professors formats per a convertir les classes actuals en espais docents amb ordinadors? És a dir, a part d’alumnes disposats a aprendre entre ordinadors, hi ha un cos docent format en les competències digitals necessàries.

Ens trobem davant d’un gran repte, tractar d’educar la generació de natius digitals, és a dir els que han nascut amb posterioritat a l’aparició d’una tecnologia, per part d’aquells que no formem part d’aquesta generació. I crec que de moment el camí ens porta a un suspens.

Bloc de Marc Cortés

Compartir:

Comenten

Susanna (Barcelona) - 15/06/2009 - 18:09 h

(1)

D'acord amb el raonament base: els primers que han d'aprendre són els mestres. La metodologia s'està però desenvolupant a certs col·legis del país. Això sí, amb un suport feble per part del Departament d'Educació i amb un esforç més que extra per part dels pares (econòmic) i dels mestres. Però no patim: la relació que s'imposa amb les noves eines no és la d'ordinador-alumne. Parlem de treball col·laboratiu, d'aprenentatge en xarxa, de pissarres electròniques i eines d'inclusió i recerca. El mestre és un element més a la xarxa i amb tota l'autoritat que sigui capaç de mostrar. Com sempre.