La diferència entre la campanya realitzada a través de la xarxa de Barack Obama per les presidencials dels Estats Units i la que acaba de començar per les properes eleccions europees del 7 de juny és que en aquest segon cas s’han quedat en la rellevància de l’eina però han ignorat la importància de la connexió entre i amb les persones.

Barack Obama i el seu equip van entendre que la única manera de guanyar era unint el pensament de la gent, unint la força de les persones que no formaven part de gran lobbies ni grups de pressió però que si tenien ganes de canviar la situació i fer un pas endavant. Era rellevant definir un missatge i permetre que aquest es difongués entre la gent, que un cop sortís de Barack Obama aquest es dispersés entre els seus seguidors, que cada un d’ells fes de representant de la idea, de portaveu del polític. I això només es fa si la idea és sincera.

Un cop definit el missatge i el públic van usar la xarxa i el seu potencial connector per posar en comú la visió d’aquestes persones. No era important Internet, no eren importants el mòbils, no eren importants els seus perfils a facebook, Twitter o My Space… era important la idea i la voluntat de compartir-la.

En la campanya a les europees que acaba de començar els nostres partits han decidit “obamitzar” les campanyes amb vídeos, contra-videos, blogs, usaris a Twitter o grups a facebook. Però… i el missatge? I la voluntat d’unir persones? Seguim davant d’una lluita fratricida, partidista, allunyada de les coses que ens importen, allunyada de la defensa dels nostres objectius, com a persones i com a país.

I la prova? La podreu veure 2 setmanes després de les eleccions, a mitjans-finals de juny, quan els grups a facebook estiguin abandonats, els comptes de Twitter hagin desaparegut i els blogs ja no s’actualitzin; en aquest punt quedarà clar perquè els nostres polítics es queden amb les eines i no en el potencial de la gent. Treballar per la gent i en xarxa no és treballar a la xarxa, subtil diferència semàntica, però important. Tot i que espero equivocar-me.

Bloc de Marc Cortés

Compartir: