Fa un parell de dies el Saul Gordillo, Director de l’Agència Catalana de Notícies i reconegut blocaire, publicava la noticia en el seu blog que han finalitzat l’edició del seu manual d’acollida per a nous empleats. Sens dubte es tracta d’un document que hauria de ser imprescindible a totes les empreses i que evitaria aquells primers dies (o setmanes en algun cas) en les que un nou treballador ha de descobrir els funcionaments i mecanismes de la seva nova empresa, a part, és clar, de establir noves relacions amb els companys i desenvolupar la seva nova tasca.

Però a part d’aquests manuals d’acollida, cada vegada son més necessaris els nous manuals d’acollida dels empleats per la seva activitat a la xarxa. I que no es mal interpreti, no estic parlant de limitar-ne la seva activitat, sinó de tenir clars quins en poden ser els seus àmbits. Per exemple, un presentador de televisió pot tenir un perfil a facebook i opinar sobre les noticies de les que parla? Un policia pot tenir presència a la xarxa i exposar les seves idees polítiques? Un treballador d’una multinacional quan opina a la xarxa ho pot fer en nom de la seva empresa? Un alt càrrec d’un govern pot usar Twitter per explicar tot el que fa?

Totes aquestes preguntes poden tenir respostes molt variades i, segurament, a gust de cada un; però sense dubte la millor solució es que, de la mateixa manera que existeix un manual d’acollida de l’empresa on s’expliquen els primer passos a la mateixa i es defineixen espais i procediments d’activitat, existeixi una línia argumental que defineix la participació dels seus treballadors a la xarxa. Algunes empreses, com HP o la BBC, han definit aquestes actuacions i, segurament, serà un procés que progressivament s’anirà desenvolupament.

Tot i que aquest discurs, amb molt de sentit des del punt de vista de l’empresa, planteja un nou tema, podem distingir la nostra activitat a la xarxa com a treballadors de la nostra activitats com a persones fora de l’empresa?

Bloc de Marc Cortés