Els catalans tenim diversos signes d’identitat entre els que destaca una extranya capacitat de buscar el costat més negatiu i pervers a les coses. I aquesta darrera setmana la noticia relacionada amb el cost del manteniment del Blog de l’Alcalde de Barcelona, el Sr. Hereu ho ha tornat a posar de manifest. Revisant les noticies publicades o les entrades a diferents blogs a la xarxa sembla clar que destinar 315.000 euros a l’any per a mantenir un blog no sembla ser de l’agrat dels catalans.

Segurament no ens falta raó, en una època on les restriccions econòmiques està a l’ordre del dia, on no hi ha dia que passar sense que una empresa anunci un expedient de regulació d’ocupació, on gent que tenim propera o nosaltres mateixos no arribem a final de mes o veiem perillar la nostra feina, realitzar aquestes despeses en tenir un espai obert a la xarxa no sembla el més adient.

Però oblidem una dels papers essencials que en el nostre país exerceix la classe política: ensenyar. I en aquest sentit li hem de trobar el costat positiu o educatiu de la noticia; aquest “blog” ens ajudar a ensenyar com no s’hauria de vertebrar l’ús dels espais socials a la xarxa:

Però no puc negar que li haig de donar les gràcies al Sr. Alcalde ja que amb casos com aquests ens ajuda a poder tenir exemples per poder (ja sigui en l’àmbit acadèmic com en l’àmbit professional) explicar com no s’ha de plantejar l’apropament a través de la xarxa cap a les persones que hi son presents, de com no s’ha de definir una estratègia de comunicació.

Llàstima que l’exemple ens costi 315.000 euros.

Bloc de Marc Cortés