Una de les principals conseqüències de la velocitat a la que es mou Internet i els seus usos en els darrers temps és que cada vegada més parlem de “persones connectades”. En el meu cas, i crec que no és excepcional, he desenvolupat noves maneres d’afrontar el dia a dia, tan en la part personal com en la vessant professional, basat en la permanent connectivitat: telèfons que cada vegada ho son menys i es converteixen en punts d’accés a informació, presència en diverses xarxes i espais socials a Internet o voluntat de tenir la informació al minut (encara que no hagi estat elaborada ni confirmada).

Per tan conflueixen dos punts: eines per estar permanentment informat i voluntat (o addicció) a estar informat. I això és el que em condueix a dir que soc una “persona connectada”, porta a convertir-me en un ésser que precisa informació, que precisa estar en tensió constant i atent a les novetats, que està pendent dels nous inputs informatius a través dels diferents espais en els que estic present.

I en aquets entorn arriben les vacances d’estiu i la pregunta, ineludible és: hagi de fer vacances i deixar de ser una “persona connectada”? No es tracta d’una connexió professional, connexió que podria trencar deixant la meva blackberry i el meu ordinador a casa, lluny de la platja i la sorra; sinó que es tracta de respondre a la pregunta de si aquesta permanent connectivitat forma part ja de nosaltres mateixos, o bé es tracta d’un atribut que ens podem treure de sobre en determinades èpoques de l’any.

Tenir un blog, disposar d’un Twitter, estar a una o varies xarxes socials, seguir l’evolució del mon a través del que m’expliquen i /o llegeixo d’altres persones a la xarxa, a tot això se li pot posar un cartellet de “tancat per vacances” i deixar que la ment i el cos descansin? Fa anys marxaves de vacances i, almenys jo, havia d’apuntar la clau d’accés a l’ordinador ja que l’oblidava; ara sento noticies per la radio que diuen que és possible que en determinats punts de la costa les operadores no puguin garantir el servei 3G d’accés a Internet i transmissió de dades pels telèfons i ordinadors que es vulguin connectar sense fils.

L’estiu passat aquesta “permanent connectivitat” em va portar a seguir en temps real via Twitter l’accident de l’avió de Spanair a Barajas, per mi un moment revelador de la importància i la força, no de les eines, sinó de les actituds de les persones i de l’ús de la informació. Per tant crec que la resposta, per mi, és fàcil, no pots fer vacances d’allò que forma part de tu mateix... ara bé, finançament, sentències d’Estatut, lluites partidistes i corrupteles vàries, a vosaltres us desitjo un bon estiu i fins al setembre.

Bloc de Marc Cortés