Sovint culpem a les xarxes socials d’intromissió, de permetre a través d’elles poder conèixer detalls sobre la intimitat de les persones, sobre el que fan, amb qui està, què pensen… Quan de fet crec que hauríem de mirar cap a un altre costat: NOSALTRES.

Una xarxa social és una eina, som les persones les que decidim com la utilitzem. Javi Varas, portes suplent del Sevilla, va escriure en el seu facebook dies abans de jugar com a porter titular un partit amb el Barça “Vaya papelon”. Demostrava externament por (és humà), però també compartia de manera pública la seva vida (al seu entrenador sembla que no li va fer gaire gracia).

I també pot tenir un pacte Professional. Jame Andrews, que treballava com a consultor extern per l’empresa americana FEDEX va anar a una reunió a la seu d’aquesta empresa a Memphis i va publicar a twitter: “us confesso que estic en una d’aquelles ciutats en la que moriria si hi hagués de viure”. FEDEX va estar a punt de cancel·lar el contracte amb l’empresa, però finalment es va poder arreglar amb una disculpa pública.

Finalment també ens pot afectar la vida oficial. Resulta que el congressista americà (per l’estat de Michigan) Peter Hoeskra va anar de viatge, secret, a IRAK. Només aterrar va anunciar-ho a través del seu twitter indicant que per fi en aquest país hi havia cobertura pel seu telèfon, posant en perill tota la seva comitiva.

Resulta evident que som les persones les que, en cada ocasió, decidim on posem el límit de la nostra privacitat. Decidim si parlem de la vida privada, decidim si pengem fotos de les nostres famílies, si expliquem interioritats de la nostra feina o detallem esdeveniments importants. Per tan no podrem després atribuir la responsabilitat a un tercer, nosaltres decidim.

Bloc de Marc Cortés