Henry Fonda va protagonitzar un magnífic film el 1957: “Dotze hombres sense pietat”. Però no ens hi podem referir així a l’actual Tribunal Constitucional que debat l’Estatut. Segons alguns mitjans, actuaran “sense pietat”; però el cert és que no són ben bé dotze. Quatre estan en funcions, un està recusat i un altre es va morir.

Tot i així, segons un diari de Madrid, en les deliberacions del TC sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, els que ho poden fer es barallen sobre la constitucionalitat dels “punts clau” del Títol Preliminar. Sembla que una majoria creu que són anticonstitucionals tant la referència als drets històrics del poble català (art. 5) com l’article 6, que estableix que “els ciutadans de Catalu nya tenen el dret i el deure de conèixer” les dues llengües oficials. Una majoria rebutja la ponència que defensa la constitucionalitat del text emanat de les Corts espanyoles, en forma de llei orgànica, i refrendat - això sí, sense gaires entusiasmes- pel poble català el 2006. 

Pensem que el Congrés dels Diputats ja va retallar substancialment el text de l’article 5. El nostre Parlament, el 30 de setembre de 2005, havia acordat començar-lo així: “L’autogovern de Catalunya com a nació es fonamenta en els drets històrics del poble català…”. El Congrés de Diputats va fer treure  els mots “com a nació”, i va afegir, després dels mots &ldq uo;es fonamenta” el mot “també”. I ni així ho accepta la majoria del TC, pel que sembla.

L’article 6.2 també va ser rebaixat a Madrid: el nostre Parlament havia acordat “Totes les persones a Catalunya tenen ... el dret i el deure de conèixer les dues llengües oficials”, i el Congrés ho va reduir a “els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les”. I ni així ho accepta la majoria del TC, pel que sembla.

Segons es diu, també està condemnat els darrers dels 17 cops que el nostre Parlament feia servir les paraules “nació” o “nacional”  referides a Catalunya o la Vall d’Aran, que havien sobreviscut l’escabetxina del Congrés de Diputats.

El text resultant, el que es va sotmetre a votació en referèndum, només en reté dues referències. Per un cantó el preàmbul (la part no dispositiva de l’Estatut) simplement constata un fet contrastable: “El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.” I l’altre esment, a l’Article 8, diu que “Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne”.

Les entitats i plataformes sobiranistes que organitzen, per a les propers mesos, actes en defensa del dret d’exercir (més ben dit, en defensa del dret a exercir el dret de decidir!) escalfen motors. Potser la font anònima del TC que ha dit que “aún no se ha perdido todo” (que no pot ser català, perquè els afectats directes per la causa no hi tenen ni el dret d’intervenir en els debats del TC!), ha entès bé que segons com vagi la sentència, qui en sortirà perdent no serem els catalans, sinó els espanyols.

Els espanyols, per mil i una raons, poden acabar perdent... la nació catalana en bloc.