Encara exuberant pel resultats de les consultes populars a 166 poblacions catalanes per a la independència, fetes el 13D, escric per dir que si aquests resultats s'han aconseguit amb unes consultes que no han comptat ni amb suport de les institucions, ni amb finançament públic, ni amb una campanya mediàtica oficial per fomentar la participació, ni amb un nombre mínim indispensable de col·legis electorals, ni amb la certesa de no trobar-nos amb falangistes, sentències judicials o altres inconvenients de darrera hora, quins nivells no assolirem quan el referèndum sigui oficial?

Tot i que no es pot especular gaire, perquè hi ha moltes variables en joc, vull referir-me a un article del  professor Carles Boix. A l’article "Comptant independentistes”, escrivia: "A la darrera enquesta del CEO el 21,6% dels catalans aposta per la independència. A l’enquesta de la UOC votarien a favor de la independència un 50,3% dels entrevistats. I els referèndums acabats de fer, que, amb una participació aproximada del 30% (i un vot afirmatiu massiu), se situen al bell mig."

Som ja una majoria, es demana? A la meva enquesta (UOC) les xifres canten. I no entren en col·lisió amb les respostes a preguntes formulades de manera diferent. Òbviament, les respostes depenen de la pregunta. Si demano "què votaràs?" menys gent dirà "no ho faré". Si demano "què faràs?" aleshores emergeix l'abstenció, que queda legitimada per la nova formulació.

Vejam-ne un segon exemple. Si després d'una pregunta sobre "les relacions entre Catalunya i Espanya", el CEO sistemàticament demana el següent (P28): "En tot cas, com creu que hauria de ser aquesta relació? Creu que Catalunya hauria de ser...

   1. Una regió d’Espanya
   2. Una comunitat autònoma d’Espanya
   3. Un estat dins una Espanya federal
   4. Un estat independent"?

No consta, primer de tot, que les opcions no siguin presentades en aquest ordre (que fa que l'enquestat se senti cada cop més pressionat a dir alguna cosa que no sigui "no"!). Segon, el context és de manteniment de la relació: no es demana “hauria de continuar la relació entre Catalunya i Espanya?”. I l’opció "un estat independent" NO és una "relació" entre Catalunya i Espanya. És una “mala” resposta que l'enquestat, si és que no ha dit "sí" a una de les anteriors opcions, ha d’estar molt segur abans de donar.

El professor Boix també analitza les diferències entre els resultats obtinguts pel CEO (21,6% d’independentistes) i els de la UOC (50,3% votarien que sí en cas d'un referèndum). Boix diu que els federalistes podrien canviar el seu vot a l’opció independentista en adonar-se de la impossibilitat de fer realitat l’opció federalista a l’Estat espanyol. "Per federar-se cal que ho vulgui més d’un territori", diu. "I això no passa, ni passarà, a Espanya." El federalisme és "un luxe propi de país imaginari".

A més, el 50,3% que diuen que votarien que “sí” en un referèndum no són NI DE LLARG tots “independentistes”.