Va ser tot un honor ser convidat a fer la presentació, a Girona, de la Jornada organitzada per la Plataforma Universitària pel Català (o PUC), el passat 25 d'abril.

Quan molta gent té un imatge dels estudiants universitaris molt distorsionada per l'oposició al procés de Bolonya (rebatejat un bon dia per algun periodista com a "Pla Bolonya", ben bé com si ho hagués dissenyat el senyor Bolonya!) d'alguns moviments estudiantils, resulta doblement gratificant comprovar com hi ha estudiants capaços de mobilitzar tanta gent per una causa noble com és la promoció de l'ús del català en el món universitari. Quants joves hi ha que estan farts, o resignats, de veure com tot un professor universitari se sent coaccionat per un únic estudiant estranger a canviar de llengua a l'hora d'impartir la classe. On més a Europa hi ha aquestes coaccions?

No se'n va parlar en aquesta jornada, perquè no tocava, dels mils i un impediments que té el professor catalanoparlant. No defenso que sigui monolingüe, ep! Quants llibres de text, o revistes internacionals, són en anglès o castellà. Però que es vegi forçat pel sistema a renunciar a publicar articles o llibres en la seva llengua, perquè puntuen poc a l'hora de l'ascens professional, que es vegi amb la disjuntiva de trobar-se amb membres d'un tribunal de tesi doctoral, o d'oposicions, incomodats o fins i tot hostils, si malgrat tot decideix fer ús de la seva llengua, són coses que queden més lluny de les preocupacions dels estudiants.

Els estudiants demanen coses ben raonables, com ara la seguretat lingüística: que un curs, quan s'anuncia que s'impartirà en una llengua determinada (sobretot quan és en català, que és el cas que sempre surt perdent!), no acabi canviant de llengua per qualsevol pressió.

Demanen, també, que l'acord del Consell Interuniversitari de Catalunya de juny de 2008, sobre l'exigència de coneixements de les dues llengües oficials per part dels aspirants a fer de la docència universitària a Catalunya la seva carrera professional, es converteixi en un decret de la Generalitat de Catalunya. La Comissionada, Blanca Palmada, que va assistir a la Jornada, en va prendre bona nota. És més, el conferenciant de la cloenda, Josep M. Terricabres, va afegir un reguitzell de motius més per estar empipat i empipats, a l'entorn del món universitari, l'estat de la nostra llengua, i mil i una coses més que no són problema, per entendre'ns, a Eslovàquia o Estònia (i on ja no cal, doncs, organitzar actes com aquest en cap de setmana !).

El considerable impacte mediàtic, en articles a la premsa, i en blocs, ha estat notable, i és un altre motiu per felicitar els organitzadors de la iniciativa.

Jo mateix els vaig poder dir que els membres de la Plataforma compleixen en primera persona diversos objectius del procés de Bolonya, entre els quals el compromís social de l'estudiant universitari, la capacitat d'organitzar-se el temps en funció d'objectius concrets, i la capacitat de treballar en equip.

Convido el lector a visitar la pàgina web de la Plataforma, on hi el text del seu Manifest, i a adherir-s'hi com ja ho han fet centenars de persones. En aquesta mateixa pàgina el visitant podrà seguir amb youtube una de les conclusions importants de la Jornada: 'Avui la PUC deixa sense marge d'actuació al Govern'. Certament, quan els polítics catalans es planyen tan sovint que 'Madrid' no els deixa fer això i allò, en casos d'aquests en què el Govern pot actuar sense més (i ho ha de fer, en funció d'una llei, la d'Universitats, emanada del Parlament de Catalunya!), costa d'entendre el perquè del retard.