En una altra ocasió vaig parlar de la por que la major part de la gent té d’autoadscriure’s a un “isme”. Per això hi ha moltíssima més gent (vaja, fan la majoria absoluta de la població adulta de Catalunya!) que diu que votaria a favor de la independència del seu país que no gent que s’autoidentifica com a “independentista”, “sobiranista” o “separatista”.

Els integrismes són un cas a part, perquè abandonen la racionalitat dels arguments a favor (o en contra, si n’hi ha) de la independència d’un poble. És un grotesc contrasentit apel·lar a un Déu per justificar que un individu faci la feina (bruta) que no li costaria gens de fer a un Déu que se suposa omnipotent. Però és així com s’autoimmolen, enmig de multituds de gent (innocent o culpable, tant se val), unes persones que creuen que es guanyaran el cel (un lloc pacífic, agradable, amb verges vestals a dojo) a base de crear l’infern a la terra, sembrant-hi la mort i l’odi amb una violència despietada.

Tant de bo que algun d’aquests pogués ressuscitar per informar els seus potencials imitadors que després de matar a sang freda dotzenes (o centenars- com a l’estació d’Atocha- , o milers –com a les torres bessones de Nova York-), s’ha amb les portes del cel tancades.Ja he dit que l’integrisme, gran o petit, s’escapa a la racionalitat. Els bons són bons i els dolents són dolents, i ja està. Per què el colonitzador, posem per cas, creu que pot negar l’ús de certes paraules (com ara “nació”) als pobles oprimits? Per què el colonitzador creu que no hauria d’aprendre la llengua o els costums dels nadius?

Tindrà mil i una explicacions irracionals, basades en prejudicis, en actituds xenòfobes o imperialistes, d’entossudir-se a fer servir la seva, fins i tot allà on la llengua dels colonitzats aspira notòriament a ser exclusiu (com ho és la llengua dels colonitzador en mil vegades més llocs). Sort que en el cas espanyol, en nom d’aquest altre integrisme ja fa uns anys que no es mata, i força més que no es mata en massa. És per això que em molesta quan parlen del moviment català sobiranista com un moviment radical. Voler la llibertat, voler compartir la llibertat amb tots els que viuen en un lloc determinat, voler pertànyer a un país amb els mateixos drets que centenars de països d’arreu del món, com pot ser titllat de “radical”, em demano, si de més a més, el moviment hi vol arribar per vies estrictament democràtiques?

Bon Any, estimat lector!