Aquest dies els titulars han dit que "Una enquesta de la UOC revela que Catalunya votaria 'sí' a la independència". En resposta a la pregunta "En un referèndum democràtic per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?" un 50,3% contesta que "sí" i només un 17,8% que "no". Tenint en compte els indecisos i els abstencionistes,  hi votarien afirmativament pràcticament dos terços (pel cap baix) de l'àmplia majoria que diu que hi aniria a votar. Aquest estudi sorprèn fins i tot els mateixos enquestats, només el 43,4% dels quals pensen que "una majoria de ciutadans de Catalunya estan més aviat a favor de la seva independència".

L'estudi, però, revela unes profundes conviccions democràtiques. El 66,9% diu que "en cas que una decisió democràtica entrés en conflicte amb les lleis vigents, haurien de prevaler els principis democràtics. Gairebé tothom (el 88,9%) pensa que, "en termes generals" els pobles del món tenen dret a l'autodeterminació, és a dir, a decidir lliurement i democràticament el seu futur polític. I en el cas concret de Catalunya, el 82,6% de la mostra pensa que Catalunya ha de tenir dret a decidir  lliurement i democràticament el seu futur polític. 

La mostra (àmplia, per altra banda) es revela també socialment inclusiva. Demanats qui creuen que hauria de poder participar en un eventual referèndum per la independència de  Catalunya, només un 14,6% limitarien aquesta possibilitat als catalans nascuts a Catalunya. Per altra banda el 40,6% obririen la votació a tota la població resident legalment a Cataluinya, independentment de la seva nacionalitat. 

Tornant, per acabar, a la hipotètica conducta en un també hipotètic referèndum, és molt interessant veure les raons per les quals els enquestes expliquen la seva resposta. Entre els que diuen que hi votarien a favor destaquen els motius "pragmàtics" (motius econòmics, 62%; motius lingüístics i cultural, 56%) al costat de la lògica presència del "sentiment o convicció" (59%) i encara, de la fe en una "via pacífica i democràtica" (66%). El contrast amb els motius que addueix el grup molt més petit que diu que hi votaria en contra de la independència és notable: al costat de la lògica presència del "sentiment o convicció" (59%) -un motiu ben noble i legítim- cap altre motiu arriba al 30% ("seria inviable econòmicament", "les lleis no ho preveuen", "tindria por a un conflicte" o encara "cap dels anteriors"). 

I curiosament (no, retiro l'adverbi: no és curiós!), aquesta evidència reflecteix el que veiem en les reaccions davant de l'exercici dels drets democràtics a Catalunya, com ara les consultes populars: més enllà dels organitzadors -que es limiten a organitzar-les-, els que estan a favor de la independència desprenen una aurèola de raonaments argumentats i serens, mirant cap endavant per construir, mentre que els que hi estan en contra (insisteixo, legítimament) no semblen tenir més arguments que els passionals i els de l'estatus quo, mirant doncs cap enrere. Potser el to i el contingut dels comentaris crítics a aquest article, si algú té la paciència de llegir-lo i la voluntat de comentar-lo, desmentirà aquesta im presió que tinc.

Compartir: Menéame   0 Comparteix   0 Comparteix   0