Enguany tenen lloc dos esdeveniments que definiran la vida de Catalunya per uns anys: les eleccions a la presidència del FC Barcelona i les eleccions a la presidència de la Generalitat de Catalunya. Coincideixen en el temps i en l’interès per la pròpia situació política, econòmica i social que estem vivint. I tenen per primera vegada una vessant transversal comú que és la campanya 2.0 que segur faran servir els candidats, especialment important desprès de l’experiència de l’elecció de Barack Obama com a president dels EUA i la importància que en aquesta elecció va tenir l’acció a les xarxes socials d’Internet.

De com es posicionin els partits, els candidats i els equips en la xarxa de xarxes dependrà i molt el resultat d’aquestes eleccions, però a més l’acció paral·lela de les dues convocatòries i d’alguns candidats fan que  s’encavalquin propostes polítiques amb candidats de l’esport i que els partits donin molt de valor al les accions del Barça. Tot un repte.

De fet en aquest moment el paper  del Barça en el món, la capacitat de representació del seu president són més internacionals que la pròpia posició del president de la Generalitat; està passant que una empresa és més global que el govern del territori on es situa, tota una paradoxa que sense Internet i la comunicació global no hagués estat possible. És per això que de com s’identifiquin els candidats a parlamentaris, de com es comuniquin amb els electors, de com defineixin la seva identitat digital i de com interactuaran a Internet dependrà gran part del resultat; de la mateixa manera que el proper president del  Barça serà també actiu a la xarxa per primera vegada a la història.

Bloc de Trina Milan