La revolució digital ens està interpel·lant,  estem recreant la societat del segle XXI a base de preguntar-nos qui som i on anem. La construcció de la identitat és una necessita bàsica de les persones i en aquest moment Internet està aconseguint que les formes d’identificació perdin fronteres territorials i aglutinin persones i societats en un territori digital que fa de la presència a la xarxa una forma de reafirmació. En aquest sentit la identitat digital catalana és un dels exemples més clars del que Internet està aconseguint.

Catalunya és una nació sense Estat que en canvi aconsegueix a la xarxa estandards que només estan a l’abast de països amb mitjans legals i administratius molt més grans.  En aquest moment el domini d’Internet més segur, darrera del de la Casa Blanca (.gov). és el que defineix a Catalunya,  (.cat). La presència a la xarxa de webs, blogs i perfils personals que s’expressen en català és molt superior en nombre a la que pertocaria per percentatge de catalanoparlants. 

 

Tot plegat és una efervescència tecnològica digna de tenir en compte perquè ara ja la identitat digital és una forma més de reconeixement personal i institucional intrínsec a la societat en la qual vivim i fonamental per al desenvolupament econòmic i social.Aquesta identitat digital permet desenvolupar pràctiques innovadores en tots els contextos professionals: noves formes de  producció, noves professions, noves formes d’aprendre i noves formes de relació social i política.

 

Especialment rellevant és com la política utilitza la xarxa i com aquesta és un camí d’accés al poder. Obama és president gràcies sobretot a una nova forma d’entendre l’activisme polític que ha utilitzat les eines tecnològiques el servei d’una clara opció de canvi polític que el ciutadà ha reconegut com a seu i ha utilitzat directament i quasi sense intermediaris. Això és possible perquè les tecnologies permeten acostar la participació a les persones.

 

A la xarxa, tant els representants polítics com els ciutadans tenen una nova oportunitat de relacionar-se i per tant de procurar solucionar els problemes de la forma més rendible per a tothom. No és que sigui diferent de la pràctica democràtica habitual, és simplement que  la xarxa ens facilita la participació i ens acosta a la gestió directa de la política i els polítics. Catalunya està construint amb èxit la seva identitat digital i es troba molt ben posicionada per a fer de la xarxa una de les eines de desenvolupament social que com a país no podem ni devem obviar.

 

Bloc de Trina Milan

Enllaç permanent: