La lluita pel control del negoci dels continguts culturals està arribant a situacions límit. Tot perquè les empreses estan veient com els productes que fins ara els havien fet rics, s’esvaeixen en el camp obert que significa Internet. Un projecte de llei del govern espanyol ha generat un moviment a Internet que s’ha concretat en un #manifest contrari a aquesta proposta. Alguns han volgut veure també un moviment de protagonisme de determinats blocaires que malgrat tot han deixat en evidència les contradiccions i la possible al·legalitat de la norma proposada per la ministra Sinde.

Està clar que el tema dels continguts a la xarxa no és fàcil de solucionar per a ningú, el Parlament europeu no ha volgut fer una norma per a tothom i han deixat en mans dels governs de cada país la resposta al problema de les noves formes de compra de cultura a la xarxa, demostració de que pocs gosen reglamentar sense equivocar-se o contra les pressions dels lobbies culturals actuals.Rupert Murdoch, magnat de la publicació de diaris, està per la restricció de continguts a la xarxa a partir de cobrar per a continguts especialitzats, és a dir, la gent compraria per opinió i interpretació i les notícies pures i dures estarien per defecte obertes a tothom.  De fet és el que hauran de començar a pensar totes les empreses que vulguin mantenir-se productives en continguts culturals.

A la xarxa s'ha de vendre per qualitat i la quantitat vindrà després, els videojocs es venen perquè canvien el concepte de diversió i cultura, es fa bidireccional  i això no té un altre precedent fora de la xarxa, és exclusiu i la gent paga per comprar-los. En canvi no es vol pagar per una cançó sola o per una notícia sola sinó per un producte musical que ens entri per les orelles i per una novel·la en un e-book. Els governs i les empreses que siguin capaços de canviar els seu model de negoci s’enduran els guanys en el nou mercat d’Internet.

Bloc de Trina Milan