Hui és Nou d’Octubre, el dia que els valencians celebrem l’entrada de Jaume I a la ciutat de València. Diuen les cròniques que el Conqueridor va plorar en veure la senyera amb les quatre barres hissada a les torres de Quart. Aquesta data simbolitza el naixement del País Valencià, donat que el sobirà va incorporar els nous territoris a la Corona d’Aragó però va decidir, per diverses raons històriques, fer un país nou de trinca, amb unes noves lleis -els Furs- que el dotaven d’una estructura administrativa pròpia.

És per això, com feia notar al seu dia Joan Fuster, que els valencians som un poble amb partida de naixement, on consta el dia i l’hora.

Però els nostres orígens històrics diàfans no ens deslliuren de tindre seriosos dubtes sobre el nostre futur com a país. I és en dies com hui, el del nostre aniversari, que s’ha d’exigir valentia, empenta i imaginació a tots aquells que volen donar al País Valencià un nou impuls col·lectiu. Un nou impuls per eixir de la situació de desconcert i derrotisme nacional que patim, causada en gran part per una classe política que no sap estar a l’alçada d’un teixit social i cultural que sovint assumeix més feina de la que li pertocaria. I és en gran part gràcies a aquest teixit associatiu, amb exemples tan lloables com la Federació d’Escola Valenciana o Acció Cultural del País Valencià, que encara no han tramitat el nostre certificat de defunció.

L'Espai Socarrat