Barcelona Decideix ha dit prou i a través del seu protaveu, l’Alfred Bosch, ha anunciat que enceta la via judicial contra l’equip de govern de Jordi Hereu per ‘vulnerar el dret de lliure expressió i per discriminar per motius polítics i en contra la llibertat ideològica.’

La gota que ha fet vessar el vas ha estat l’irregular procés que ha patit la petició de banderolas efectuada pels promotors de la consulta. Un procés que va avançar pels camins regulars i que va ser aprovat per l’Ajuntament que va concedir trams importants d’avingudes centrals de la ciutat, pagant i complint idèntiques condicions que les que s’exigeixen a qualsevol altre sol•licitant. Al cap de quatre mesos de la concessió, però, l’Ajuntament es va fer enrera i va va denegar el permís.

Espero que ningú es pensi que m’he begut l’enteniment si escric que tot plegat té una importància relativa i que només s’entèn a partir de les febleses i de les submissions polítiques i ideològiques d’Hereu i de la seva formació política. Perquè les declaracions i les accions d’Hereu tenen un valor similar al de les declaracions o accions que hem escoltat de polítics instal•lats en inèrcies antigues i que són incapaços de veure com s’esgota el seu cicle.  A cada cop de cua per demostrar que són vius s’ensorren una mica més, un pam més avall.

Hereu, els socialistes de Barcelona i pràcticament tot el socialisme de Catalunya comparteixen la profunda incomoditat pel procés de consultes sobre la independència que va començar a Arenys de Mar l’any 2009. Una incomoditat que s’ha tornat clarament manifesta amb la consulta del Cap i Casal.

Les han ignorat, les han menystingut i tenen el desig evident d’invisibilitzar-les tant com sigui possible. S’equivoquen, però, perquè el procés de presa de consciència nacional és un procés inexorable i està íntimament lligat a l’exercici democràtic del dret a decidir.

S’equivoquen, doncs, perquèn entenen aquest procés com una opció “d’uns partits” i no entenen ni l’arrel democràtica del fet ni la transversalitat de la proposta.

Així, la desconnexió nacional del conjunt del PSC s’afegeix amb la desconnexió social que pateix la seva formació a Barcelona. En contra del que es podria pensar, la poc participada victòria d’Hereu a les primàries en contra de Tura no només no l’acosta a la victòria en els propers comicis municipals sinó que li afegeix un nou tel a la vista que li impedeix veure l’ocàs de la seu projecte polític i l’avorriment majoritari d’una ciutat pel que fa a la seva proposta i, més encara, a la seva persona.

Allò que es blanc Hereu ho veu negre, com li ha passat ara amb les consultes: volent-les invisibilitzar els ha facilitat publicitat de franc. Una nova gesta de l’alcalde sortint.