Immigració o com fugir del papanatisme
15.01.2010
Aquesta setmana l'Empar Moliner ens va obsequiar amb un article irònic intitulat 'Notícies del partit dels progressistes' on il·lustrava amb humor la paradoxa d'uns militants suposadament progressistes que acaben garantint l'accés a les institucions polítiques de l'extrema-dreta.
Efectivament, l'augment regular de nouvinguts a casa nostra ha estat paral·lel a la repetició d'un cert discurs polític 'correcte' i instal·lat en alguna mena de bonisme que no genera estratègies ni actuacions sinó discursos estètics i formalment florits.
La recessió i la crisi que pateix una majoria de la població catalana ha agafat amb el pas canviat la classe política que continua instal·lada en aquest discurs hereu dels 'papers per a tothom' i sense entendre que la societat reclama posicionaments racionals i efectius sobre una qüestió clau com és la immigració.
La immensa majoria de la immigració que arriba -o ens envien- al nostre país ho fa per raons econòmiques. Busquen un progrés econòmic i social que no han pogut assolir a la seva terra i trien la nostra perquè consideren que els ofereix aquesta oportunitat de progrés.
Ara bé, ni Catalunya ni cap societat té un espai il·limitat de recepció d'immigrants amb l'agreujant que la dependència política de Catalunya fa que ni tan sols puguem gestionar de forma sobirana els fluxos migratoris.
En un període econòmic i social crític com ho és l'actual no tenim més remei que fer servir totes les eines que tenim al nostre abast per mirar marcar els límits que fan possible mantenir el nostre model de protecció i promoció social.
L'esforç que ha fet l'ajuntament de Vic -que segurament cal discutir, matissar i consensuar- no és més que un esforç en la línia d'assegurar uns mínims per al conjunt de la població d'aquest municipi que fa anys que viu desbordat i amb mitjans precaris l'arribada de noves onades d'immigració.
Lamento que les respostes no hagin estat d'anàlisi del model sinó d'arrel estètica. Vic no té una 'qüestió pendent'. Té un problema greu que cal solucionar. El seu alcalde ho intenta i si els partits majoritaris no ofereixen respostes efectives l'electorat acabarà triant formacions minoritàries que, aquestes sí, voldran canviar les regles del joc.
Efectivament, l'augment regular de nouvinguts a casa nostra ha estat paral·lel a la repetició d'un cert discurs polític 'correcte' i instal·lat en alguna mena de bonisme que no genera estratègies ni actuacions sinó discursos estètics i formalment florits.
La recessió i la crisi que pateix una majoria de la població catalana ha agafat amb el pas canviat la classe política que continua instal·lada en aquest discurs hereu dels 'papers per a tothom' i sense entendre que la societat reclama posicionaments racionals i efectius sobre una qüestió clau com és la immigració.
La immensa majoria de la immigració que arriba -o ens envien- al nostre país ho fa per raons econòmiques. Busquen un progrés econòmic i social que no han pogut assolir a la seva terra i trien la nostra perquè consideren que els ofereix aquesta oportunitat de progrés.
Ara bé, ni Catalunya ni cap societat té un espai il·limitat de recepció d'immigrants amb l'agreujant que la dependència política de Catalunya fa que ni tan sols puguem gestionar de forma sobirana els fluxos migratoris.
En un període econòmic i social crític com ho és l'actual no tenim més remei que fer servir totes les eines que tenim al nostre abast per mirar marcar els límits que fan possible mantenir el nostre model de protecció i promoció social.
L'esforç que ha fet l'ajuntament de Vic -que segurament cal discutir, matissar i consensuar- no és més que un esforç en la línia d'assegurar uns mínims per al conjunt de la població d'aquest municipi que fa anys que viu desbordat i amb mitjans precaris l'arribada de noves onades d'immigració.
Lamento que les respostes no hagin estat d'anàlisi del model sinó d'arrel estètica. Vic no té una 'qüestió pendent'. Té un problema greu que cal solucionar. El seu alcalde ho intenta i si els partits majoritaris no ofereixen respostes efectives l'electorat acabarà triant formacions minoritàries que, aquestes sí, voldran canviar les regles del joc.
La prohibició de les curses de braus: la victòria de la democràcia
Ahir, Catalunya va tornar a ser centre de les mirades d'arreu del...
Més llegides
Més enviada
Més comentada
>
>
>
>
>
>
>
>
>
Comenten