Independència o més Blancos
24.01.2010
La darrera setmana ha situat en primera plana política dues qüestions que si bé no tenen res a veure entre elles sí que tenen, paradoxalment, una solució comuna.
La primera, ho comentàvem en l'article anterior, ha estat el problema que pateix amb la immigració la ciutat de Vic i que ha posat sobre la taula les contradiccions internes i externes d'una normativa, l'espanyola, que ens toca complir a causa de la nostra dependència política.
La segona, injustament i cínicament silenciada, ha estat l'humiliació pública amb què ens ha obsequiat el ministre espanyol de foment, José Blanco, tot fent unes declaracions públiques en les que oferia la imatge crua, i real, de la sensibilitat nacional -espanyola- dels governants socialistes. Concretament, Blanco va sentenciar: “Ni és prioritari ni em preocupa la participació de les autonomies als aeroports”.
Estarem d'acord en el fet que no és notícia que un ministre espanyol tingui aquesta opinió sinó que la notícia, en tot cas, seria que opinés justament el contrari. Però en un moment en què el Govern de Montilla mira de maquillar la deriva centralista i jacobina del govern Zapatero en matèria de finançament i d'infrastructures és enormement il·lustratiu que algú parli sense embuts i deixi ben clar quin és el marge d'autogovern d'una Catalunya sotmesa a l'estat espanyol.
De la mateixa manera, Vic exemplifica no només les contradiccions del discurs socialista respecte a l'immigració sinó que posa de manifest, sobretot, els tràgics resultats que comptar que una nació com la catalana no tingui les eines, els recursos ni les competències per gestionar una qüestió clau com ho són els fluxos migratoris.
Perquè allò que deixa clar el cas de Vic i la negociació (sic!) sobre la gestió del Prat no es queda en l'apartat de la immigració i de les infrastructures sinó que demostra que la independència no és concepte allunyat de la quotidianitat. Ans el contrari, apropar-nos i treballar per la independència significa fer possible l'autogovern en aspectes claus per al nostre futur.
I és precisament sobre aquestes qüestions que Espanya, amb majúscula i perquè ens quedi clar, demostra amb força i rotunditat la seva autoritat política i el nostre estat de submissió.
Deia l'altre dia que calia anar amb molta cura a l'hora de donar lliçons a un municipi com Vic que ha sabut treballar i gestionar uns percentatges d'immigració altíssims des de fa anys. Discutirem el que calgui, ara bé, no ha de ser des de Madrid ni des de les espanyes que ens han d'explicar com organitzar la Plaça Major.
A tota Europa saben que l'organització de l'espai aeri guanya en eficàcia i en eficiència si segueix els criteris de proximitat i s'allunya de les organitzacions centralistes del segle passat. Espanya tampoc ho ha entès.
Una i altre qüestió ens aboquen a treballar incansablement per la unitat política que ens permeti un futur on la gestió pública no depengui d'una metròpoli antiga, cansada, predemocràtica i decimonònica.
Ens cal, ja ho sabem, establir un full de ruta que ens meni cap a la independència.
La primera, ho comentàvem en l'article anterior, ha estat el problema que pateix amb la immigració la ciutat de Vic i que ha posat sobre la taula les contradiccions internes i externes d'una normativa, l'espanyola, que ens toca complir a causa de la nostra dependència política.
La segona, injustament i cínicament silenciada, ha estat l'humiliació pública amb què ens ha obsequiat el ministre espanyol de foment, José Blanco, tot fent unes declaracions públiques en les que oferia la imatge crua, i real, de la sensibilitat nacional -espanyola- dels governants socialistes. Concretament, Blanco va sentenciar: “Ni és prioritari ni em preocupa la participació de les autonomies als aeroports”.
Estarem d'acord en el fet que no és notícia que un ministre espanyol tingui aquesta opinió sinó que la notícia, en tot cas, seria que opinés justament el contrari. Però en un moment en què el Govern de Montilla mira de maquillar la deriva centralista i jacobina del govern Zapatero en matèria de finançament i d'infrastructures és enormement il·lustratiu que algú parli sense embuts i deixi ben clar quin és el marge d'autogovern d'una Catalunya sotmesa a l'estat espanyol.
De la mateixa manera, Vic exemplifica no només les contradiccions del discurs socialista respecte a l'immigració sinó que posa de manifest, sobretot, els tràgics resultats que comptar que una nació com la catalana no tingui les eines, els recursos ni les competències per gestionar una qüestió clau com ho són els fluxos migratoris.
Perquè allò que deixa clar el cas de Vic i la negociació (sic!) sobre la gestió del Prat no es queda en l'apartat de la immigració i de les infrastructures sinó que demostra que la independència no és concepte allunyat de la quotidianitat. Ans el contrari, apropar-nos i treballar per la independència significa fer possible l'autogovern en aspectes claus per al nostre futur.
I és precisament sobre aquestes qüestions que Espanya, amb majúscula i perquè ens quedi clar, demostra amb força i rotunditat la seva autoritat política i el nostre estat de submissió.
Deia l'altre dia que calia anar amb molta cura a l'hora de donar lliçons a un municipi com Vic que ha sabut treballar i gestionar uns percentatges d'immigració altíssims des de fa anys. Discutirem el que calgui, ara bé, no ha de ser des de Madrid ni des de les espanyes que ens han d'explicar com organitzar la Plaça Major.
A tota Europa saben que l'organització de l'espai aeri guanya en eficàcia i en eficiència si segueix els criteris de proximitat i s'allunya de les organitzacions centralistes del segle passat. Espanya tampoc ho ha entès.
Una i altre qüestió ens aboquen a treballar incansablement per la unitat política que ens permeti un futur on la gestió pública no depengui d'una metròpoli antiga, cansada, predemocràtica i decimonònica.
Ens cal, ja ho sabem, establir un full de ruta que ens meni cap a la independència.
Turbulències al si del PSC
Aquest estiu ha sigut més animat que de costum pel que fa al...
Més llegides
Més enviada
Més comentada
>
>
>
>
>
>
>
>
>
Comenten