Potser els farà una mica de mandra llegir aquest article perquè tenen la sensació que serà un nou escrit per denunciar la ineptitud i la incompetència del Govern per afrontar una situació de crisi per nevada. No es preocupin, els estalvio una article sabut. Gairebé s'ha dit tot el que es podia dir i qualsevol persona mínimament intel·ligent ja es pot fer una idea de qui, què i perquè.

Ara bé, la nevada que ha patit el nostre país i l'actuació dels (ir)responsables polítics torna a posar sobre la taula la rasa immensa que separa encara un habitant de la ciutat amb un habitant del territori.

Una part del país, la barcelonina, va viure una tarda vespre de caos amb una atenció mediàtica constant i va tornar a la normalitat en menys de dotze hores. A cent quilòmetres del Cap i Casal, famílies i pobles sencers han patit l'aïllament, l'oblit, la gana i el fred. Afortunadament, la manca de llum els ha impedit escoltar els comunicats propagandístics que parlaven de 'país pràcticament normalitzat'.

I plou -neva- sobre mullat. Aquesta gent del territori és la mateixa que viu amb estoïcisme els embussos a Lleida, Reus o Girona mentre la ràdio nacional (sic!) explica tossudament l'estat de les rondes de Barcelona, la mateixa que comparteix els seus espais de platja, muntanya, monestirs o bolets amb els visitants de cap de setmana; la mateixa que es fa invisible quan decidim, des de Barcelona, unes vegueries que la separa, l'oblida o la dilueix…

Per tot això, que va molt més enllà de la nevada, ens cal recordar que mig país i la majoria del territori viu i sobreviu per sobre d'aquest concepte centralitzat i metropolità de Catalunya. Per tot això, ens cal ser ferm i valents i impedir -amb la força dels raonaments i amb la passió per un país complet- que mai un vot de Barcelona tingui el mateix pes que un vot al territori.

Perquè si tot això que els he explicat ja passa amb la discriminació positiva que el sistema electoral garanteix al territori, no em vull ni imaginar en quina mena de país viuríem si una llei digués que un vot a l'Urgell té el mateix pes que un vot a Cornellà.

Ja els he avançat que aquest no seria un article sobre la neu que destaca el caos a la ciutat i oblida i menysté un territori, però m'ha semblat una ocasió magnífica per il·lustrar com des de una visió completa i no subordinada de país no podem donar peu a una Llei Electoral que no reconegui i valori totes i cadascuna de les comarques de Catalunya.

Bloc de Victor Terradellas