Les rodes de molí europees que ens volen fer empassar els espanyols als catalans tenen sempre dos denominadors comuns. El primer és que a Catalunya no li cal veu a Europa perquè la veu catalana ja arriba a través de l’Estat espanyol. I el segon és que a Europa no s’hi va a parlar dels problemes interns sinó de les ‘grans’ qüestions europees

És clar que aquests arguments que pretenen vàlids per a Catalunya no ho són per a Espanya. Perquè la Unió Europea ja era present a la reunió dels G20 però Espanya va moure cel i terra per ser-hi; perquè Espanya, com cal, ha fet de la seva presència a Europa un espai per fer escoltar i servir els seus interessos.

El problema és que els interessos d’Espanya no coincideixen mai amb els de Catalunya. Per això l’actual govern socialista s’ha passat la darrera legislatura europea defensant la opció ferroviària europea via Saragossa tot descartant el corredor mediterrani; per això socialistes i populars es posen d’acord per evitar que el català sigui llengua oficial a Europa; per això els fons de cohesió que han fet créixer durant anys Andalusia, Extremadura, Múrcia i d’altres regions espanyoles amb prou feines han arribat mai a Catalunya.

I per això, ara, quan els candidats a Europa de socialistes i populars López Aguilar i Mayor Oreja –els candidats reals, no els titelles Badia i Vidal-Quadras- afronten el seu primer debat electoral ho fan de cara a Espanya i d’esquenes a Europa.

Perquè Europa és en tant que són les nacions que hi viuen. El primer pas per existir a Europa és exisir com a nació i per això el repte català a Europa és ser-hi amb veu i personalitat pròpia. Aquest és un principi bàsic que els catalans ens hem de dir i repetir.

Els espanyols no fan res que no facin anglesos, alemanys i italians: miren que el continent i les seves institucions tingui en compte la realitat nacional que cadascun d’ells representa. No volen entendre que els catalans hi volem ser per la mateixa raó i que tenim el dret, la determinació i el convenciment de fer-ho.

Per això ens cal desconfiar d’aquells que diuen que aquestes eleccions no es poden afrontar en clau catalana quan precisament la perspectiva nacional és el prisma que fan servir totes les societats lliures quan afronten els seus reptes internacionals.

Les veus catalanes a Europa han de ser veus directes, clares i no subjugades a interessos foranis. A Europa, Catalunya hi té molt a dir i molt a fer. Precisament allò que no diu ni fa Espanya ni els partits espanyols que la representen.