Quan Ramon Tremosa és escollit candidat, el món sobiranista se n'alegra. Jo també. Significa la irreversible (però encara no definitiva, compte!) sobiranització de CiU. El seu perfil és clar i l'argument amb què reacciona l'adversari polític és el de la deriva radical. Ja em direu: en Tremosa , el gran radical. Doctor en Economia, autor de diversos llibres i articles de reconeguda solvència, i resulta que el sol fet de defensar la idea d'una Catalunya independent el converteix en radical. Ho sento però fa riure.

Al PSOE-C es deuen pensar que dient que els altres són radicals ells queden ben centradets. Ho diu el radical PP Zaragoza i ho diu l'ultranacionalista espanyol i radical Joan Ferran de la Crosta (jo també dec tenir dret a quedar ben centradet a la foto, no?). Aquesta reacció dels socialistes faria pena si no fos que tenim una guerra dialèctica declarada amb ells, i per tant no ens poden fer pena. Els pobres s'adonen perfectament que el sobiranisme ven cada cop més i que això, lluny de centrar-los, els deixa cada dia en una posició més extrema i radical, al costat, ves per on, de PP i Ciutadans.

Joan Ferran de la Crosta, en un acte de desesperació (oposeu-lo sisplau, al nostre Acte de Sobirania), envia un missatge a Duran per dir-li que no aconseguirà aturar la “deriva radical” de CiU, però d'altra banda, Tremosa fa unes declaracions als mitjans en què s'allunya del sobiranisme, com si li fes por, talment com si pensés que pronunciant o escrivint el mot /independència/ perdria vots. No s'adona que la reacció inicial d'acollida positiva a la seva candidatura passava justament per això, pel seu sobiranisme. Algunes persones que s'havien apuntat a la causa de Facebook oberta per Pere Cardús ja se n'han desmarcat.

A qui vol fer content Tremosa? A Duran? Hem de creure que Tremosa diu això per donar armes dialèctiques a Duran perquè es pugui defensar del desafiament que li fa Joan Ferran de la Crosta? “Tranquil, Josep Antoni, que a partir d'ara renegaré de tot perquè aquest no et pugui dir que sóc un radical”?

Hi ha una lliçó que CiU es resisteix a aprendre i que, per desgràcia de tots plegats, encara li acabarà passant factura a les properes eleccions. S'ha acabat l'ambigüitat. Amb un candidat com Alfons López Tena això no hauria passat. L'electorat sobiranista de CiU no estaria ni perplex ni decebut. Mentre López Tena ha donat suport en tot moment a la manifestació dels deu mil a Brussel·les, Tremosa va i diu a COM Ràdio que aquestes coses s'han de fer a Madrid.

Per sort, la presència del sobiranisme a Europa està garantida per dos candidats més. Un d'ells, Oriol Junqueras, preferiria compartir candidatura amb Tremosa. Tant de bo Tremosa reaccioni després d'aquestes primeres errades i accepti la proposta personal de Junqueras, d'independent a independent, i al marge de les instruccions de CiU. Quin és el problema? Que a Duran no li agrada? Que preferiria no haver de sentir en Joan Ferran de la Crosta dient el que diu? Ja veieu que ho diu igualment.

Tot plegat em sembla un grapat de despropòsits. I enmig de tot això i dels pronòstics de desastre electoral que algunes veus molt cridaneres auguren a ERC, compte perquè resulta que Oriol Junqueras també té grup de suport a Facebook i, tot i que el de Tremosa ja porta dies rutllant, l'ha sobrepassat. Junqueras ja té més d'un miler de suports, mentre que Tremosa no ha arribat als 700. Paradoxes de la vida: potser l'única manera de forçar que Tremosa i Junqueras puguin treballar junts a Europa per la nostra sobirania és donar joc al segon, que és qui demana unitat al primer, i no a l'inrevés.

 

Enllaç permanent: