A l’anterior article vos parlava de reptes i bons propòsits per al 2010. Alguns no canvien i continuen entestats en la crítica destructiva i sistemàtica. Malament si fas, malament si no fas. Sóc dels que pensa que amb el retret permanent no es va enlloc. Gràcies per les vostres aportacions i crítiques constructives. Gràcies per les vostres aportacions elaborades i positives al Grup Parlamentari. Com sabeu ara estem fora del període sessions, però les tindrem en compte.

Com vos deia, el 2010 serà, sens dubte, un any decisiu per al País. Un any per a construir l’Espai Valencià de Progrés i l’alternativa en termes propis que cal. Un pas per fer política en termes propis davant l’insuportable i letal sucursalisme que ens governa, ací i a Madrid. El País Valencià es troba en un moment gravíssim. Som víctimes d’uns mals governs que, des de fa anys s’han dedicat a espoliar el País. La situació que patim sols pot explicar-se en termes d’un model econòmic (el del PP-PSOE) que ha fet aigua. Un model de construcció desordenada i sense planificació pública. La frivolitat del President Zapatero no té nom. La crisi té el seu origen, també, el la secular marginació econòmica que patim des dels Govern Centrals.

L’eix de poca atenció estatal (sempre inferior a la mitjana) de la inversió territorialitzada dels Pressupostos Generals de l’Estat amb un deficient finançament autonòmic és l’origen de la situació. Un i altres en diferents situacions en són responsables. Manant ací i allà amb majories. Sempre la mateixa cançó el SUCURSALISME del PP-PSOE. Patètic Jorge Alarte oferint pactes al PP valencià. Pactes per a què? si no es donen les mínimes condicions democràtiques. Pactes com el del Xúquer, com el de l’Estatutet de la Vergonya? L’economia valenciana fa aigües. Som líders en desocupació. La falta de treball afecta ja a quasi 600.000 valencians i valencianes, un 23% del total. Ja n’hem parlat. El nostre benestar es situa a les zona baixa de la mitjana estatal. Ens cal una reacció. A nosaltres ens pertoca decidir si volem continuar amb esta situació de resignació i desintegració com a poble o plantar-nos. I és clar hem triat.

Nosaltres hem decidit plantar cara al sucursalisme. Llançar un missatge de confiança dins les nostres possibilitats i conviccions amb els nostres objectius. Són ells els que han intentat per tots els mitjans barrar-nos el pas. No han pogut amb nosaltres i nosaltres no ens podíem resignar. Cal una nova espenta col·lectiva. Sumar i no restar. Continuen censurant el nostre discurs. Ja des del minut u de l’any, Canal 9 va censurar la nostra reacció al discurs del President Camps. Altres distorsionen realitats en llocs on estem fent una bona tasca. Pot ser els moleste que el BLOC no tinga cap imputat en delictes de corrupció política.

La nostra és una candidatura electoral d’obediència valenciana, no sucursalista. Ens hem unit tots els que treballem políticament sense subordinacions ni dependència. Encara ens queda sumar a més grups i col·lectius. Més llistes i entitats. S’obri una nova etapa. Hem pogut constatar com s’incrementa l’interés per la nostra Coalició. Grups i col·lectius que ens demanen reunions per a concretar una candidatura al seu municipi. És un any de creixement polític i organitzatiu per al BLOC. La coalició autonòmica ens permetrà créixer junts. Encetem un any per guanyar el futur. Un any per sumar. Un any per l’esperança.

Bloc d'Enric Morera 

Compartir: