Les dades econòmiques indiquen que Catalunya no va bé. Els fets posen en evidència que: 1) el nostre sistema productiu no mostra senyals de recuperació; 2) la  xifra d’atur va augmentant mes a mes sense que percebem cap mesura efectiva per frenar la seva evolució; 3) el dèficit públic del govern català segueix augmentant; 4) no s’incrementen les exportacions catalanes; 5) el consum intern és manté frenat; i 6) la perspectiva que el proper mes de juliol se’ns aplicarà a tots una pujada d’impostos espanta a tothom. Davant d’això el govern Montilla es dedica a tirar pilotes fora i a posar a sobre la taula una Llei de Vegueries per despistar al personal.
 
Però la paradoxa més inversemblant la trobem en un govern espanyol que li toca presidir la UE en un moment en el qual s’està demostrant incapaç de redreçar una decadència econòmica que està relegant a Espanya al vagó de cua de la UE, conjuntament amb Grècia. I el que és pitjor les darreres setmanes ha consumit la ja minsa credibilitat que tenia presentant i retirant alhora diverses propostes de reforma de les pensions, del mercat laboral i d’austeritat. Improvisació, cap solvència, cap diàleg - ni dins del propi govern- i ridícul internacional serien alguns dels termes que avui caracteritzen l’acció de govern dels socialistes.

A tot això caldria parar atenció al gest de Montilla de recolzar al govern Zapatero en un moment que està sent censurat i criticat abastament per economistes i analistes d’arreu d’Europa que, en diversos fòrums, han advertit que l’estat espanyol podria acabar fora del sistema euro si no fa un gir a la seva política econòmica.

A finals del mes de setembre passat (2009), quan el Govern presenta el projecte de llei de pressupostos pel 2010, el dèficit  previst per tot l’any 2009 era equivalent al 5,2% del PIB (uns 52.000 milion d’€), dos mesos més tard, al novembre, la previsió va passar al 8,5% (uns 85.000 milions d’€) i dos mesos després l’estimació del dèficit ja es situa en l’11,4% del PIB (més de 110.000 milins d’€). Hi ha algú que controli la evolució dels ingressos i les despeses? Hi ha algú capacitat per fer “previsions”? Curiosament, ara el gran projecte del Govern Zapatero és fer un Pla d’Austeritat que te com objectiu retallar en 3 anys 50.000 milions d’euros, és a dir una xifra inferior a la desviació del dèficit que hem patit en només 4 mesos (60.000 milions d’€).

Europa avui no té cap confiança que allò que el govern espanyol està proposant acabi sent una realitat tangible. El catalans ja fa temps que sabem que el govern Zapatero no compleix allò que promet, ni pel que fa al contingut, ni pel que fa als terminis (Estatut, finançament, traspàs de rodalies, traspàs d’aeroports, entre altres). La diferència està en que el Govern Montilla li ha permès no complir amb Catalunya i en canvi la UE no li permetrà incomplir. Avui l’espasa de Dàmocles de la UE pesa sobre Zapatero com una llosa més que mai.

La política econòmica de l’Estat i de Catalunya necessiten una revolució copernicana de manera urgent. Hi ha qui diu que un cop hem tocat fons ja no es pot caure més avall però aquesta teoria obvia que en economia existeixen els números vermells i que aquest són tant infinits com els que no són vermells.  

Si fem realitat el gir que la política catalana necessita aquest any pot ser el de l’inici de la recuperació econòmica, de la represa del país, de la millora de la cohesió social i de la reconstrucció de la confiança col·lectiva en nosaltres mateixos, en el país i en les nostres institucions públiques i privades. Aquest pot ser l’any del canvi de tendència. Un canvi que per ser possible necessitarà estar avalat per una amplia majoria de catalans i catalanes. Ens en sortirem si som capaços de tornar a fer la feina ben feta.

Compartir: