Enfront del desinterès de la majoria de la població, els partits polítics que es presenten a les properes eleccions al Parlament Europeu intenten de totes les maneres possibles (algunes més brutes que d'altres) mobilitzar el seu electorat i aconseguir, amb una mica de sort, que l’abstenció marqui el mínim possible la propera jornada electoral del 7 de juny. Podríem parlar molt sobre els motius que provoquen aquests alts índexs d'abstenció creixent, sobretot quan es tracta d'escollir els eurodiputats i les eurodiputades i, segurament, l'opinió majoritària del personal analista expert seria que la població veu molt llunyana la institució comunitària i no sap ben bé de què serveix. Segurament, aquest en seria un motiu que explicaria part del desinterès.

Tanmateix, crec que cal tenir en compte i acceptar, mal que pesi a alguns, que aquell temps d'europeisme cec i incondicional comença a quedar enrere. No em malinterpreteu, ja que estic segura (i així ho demostren les enquestes) que no tothom que s'absté és perquè vulgui treure el país de la Unió Europea, ja que aquesta encara gaudeix de molt bona consideració, però actualment sembla ja una institució gastada, que ha servit per realitzar nombrosos avenços, durant un temps, tot i que ara ja no sap com i cap a on avançar. A banda, darrerament el Parlament Europeu només ha aparegut a la premsa per reflectir tot un seguit de decisions, votacions i desacords poc justificables davant l'opinió pública que estan començant a minar la seva impecable reputació, fins al punt de provocar un incipient malestar que s'ha traduït en àmplies mobilitzacions, en certs casos.

D'aquesta manera, la Unió Europea inicial de la democràcia, la integració comunitària, l'estabilitat econòmica i el projecte comú i plural d'un continent que vol avançar unit cap al progrés s'està transformant progressivament en la Unió Europea autoritària que imposa el tractat de Lisboa, la neoliberal que pretén avançar cap a la retallada de drets socials i laborals (directiva de les 65 hores parcialment aplicada, directiva Bolkenstein, ampliació de la baixa maternal i paternal congelada...), l'Europa que només sap fer front a la crisi engreixant amb ajudes econòmiques banca i multinacionals, la que queda muda mentre les guerres i agressions imperialistes se succeeiexen arreu, la que relega el nostre país a un paper deliberatiu al Comitè de les Regions i impedeix l'ús del català a les seves institucions, l'Europa xenòfoba que aprova directives com la del Retorn dels i les immigrants, la que imposa models educatius sense tractar amb la comunitat universitària, la que és incapaç de protegir efectivament el medi ambient...

És dur que caiguin els mites en els quals s'hi ha cregut molt de temps, però això no justifica que calgui mirar cap a un altre costat, per al·legar només el desconeixement com a causa de l'alta abstenció. Va costar molt que certa gent identifiqués una creixent desafecció amb Espanya, per part de la població catalana. Quan trigaran a veure també que la Unió Europea, si aviat no fa un gir radical, seguirà el mateix camí de veure's no només llunyana, sinó també directament hostil?

Compartir: