El passat dimecres, el Parlament Europeu va rebutjar una proposta que tenia com a objectiu millorar les condicions de la maternitat, allargant el període de baixa posterior al part, entre altres mesures. Actualment, la Unió Europea fixa com a temps mínim de baixa 14 setmanes i la iniciativa que no s’aprovà pretenia augmentar aquest període fins a 20 setmanes, de les quals 6 serien obligatòries i percebent de l’Estat el sou que cobrarien a la feina, per facilitar el període de lactància. De la mateixa manera, es pretenia incloure una baixa obligatòria i remunerada de 2 mesos per als pares, una qüestió no prevista en l’actual legislació. Respecte la normativa vigent, l’Estat espanyol s’hauria vist obligat a reformar l’aplicació que en fa, ja que, si bé comparteix les 6 setmanes de baixa obligatòria i remunerada de la mare, el període total de baixa per maternitat tan sols és de 16 setmanes (com a l’Estat francès) i no contempla cap baixa obligatòria per als pares.

Aquestes mesures, malgrat que encara limitades, haurien suposat una millora substancial en la situació de la maternitat de moltes dones europees i, a la vegada, haurien suposat un inici de canvi de mentalitat, a l’hora de crear la baixa de paternitat obligatòria, per la qual es començaria a percebre que l’educació dels fills i les filles ha d’esdevenir un fet compartit i, de cara a les empreses, es deixaria de percebre les dones en edat fèrtil com a contractació de risc, enfront els homes, els quals rarament fan ús de la baixa opcional per exercir la paternitat. Tot i això, evidentment, el model que em satisfà més s’acosta en major mesura a la legislació sueca, que contempla una baixa per maternitat de fins a 68,5 setmanes (per garantir la criança del fill o la filla), el que caldria unir-ho a un temps de maternitat obligatòria i remunerada equivalent al temps de paternitat, en les mateixes condicions (perquè les despeses laborals segons gènere siguin idèntiques i les discriminacions derivades tendeixin a desaparèixer). Malgrat tot, el fre a aquest avenç, per si mateix, demostra que actualment la Unió Europea està lluny de ser una defensora dels drets socials i laborals, en general, i contra la discriminació de gènere i per la maternitat com a procés prioritari i compartit, en particular. I, tanmateix, malgrat que se superi en dues setmanes el mínim de 14 setmanes de baixa, els Estats espanyol i francès tampoc s’erigeixen com a grans valedors de la maternitat, ja que es queden molt per sota de la mitjana europea de 28 setmanes de baixa per maternitat.

L’avenç cap a una societat que entengui que cal preservar l’etapa de criança de forma digne i compartida és una condició necessària per acostar-nos a l’enderrocament del patriarcat i l’endèmica situació de discriminació de gènere que patim les dones també en l’àmbit laboral, i, per aquest motiu, mesures com les anteriorment descrites són bàsiques, unides a altres mesures per garantir la conciliació de la vida laboral i familiar, com la generalització d’una àmplia xarxa d’escoles bressol, que aculli nens i nenes des del primer any, o l’establiment d’un salari social que eviti situacions com les descrites per nombrosos informes, que assenyalen la mare soltera i emancipada com una de les principals cares de la pobresa, al nostre país.

Igualment, cal assenyalar les dificultats actualment existents per tenir fills/es com una de les principals causes que provoquen el constant envelliment de la població catalana. I aquí és on ens trobem amb una disjuntiva social urgent: o ajudem a permetre i dignificar la maternitat o el problema de les pensions esdevindrà més complicat i les pressions per dificultar-les i retallar-les prendran cada cop més força. Jo tinc clar cap a on voldria avançar i, malauradament, crec que la Unió Europea també ho sap i no compartim l’opció...

Compartir: