Les consultes per la independència del passat diumenge han certificat que dins el catalanisme avui l'independentisme és majoritari, i que per tant, ha passat a ocupar un espai central en l'agenda política. El fet que gairebé 200.000 persones participessin d'una mobilització com la de diumenge, -democràtica, cívica i inclusiva- és una victòria ja en si mateix, i ens obliga a seguir treballant amb més força per aconseguir l'adhesió dels qui no hi van participar i a arribar a noves majories amb els referèndums que es faran en els propers mesos.
El dret a decidir està present a l'agenda política, i el que és més important, la posició dels diferents partits sobre els seu exercici serà un dels elements centrals en la dinàmica política catalana. En aquest sentit, des d'Esquerra ja hem proposat la realització d'un referèndum oficial sobre la llibertat de Catalunya per la propera legislatura. Entenem que aquest serà el moment, després d'aconseguir nous èxits amb el moviment de les consultes als propers mesos de febrer i abril, i després de l'elecció d'una nova cambra parlamentària que reflecteixi els canvis produïts al si de la societat catalana des del novembre del 2006, quan tocarà posar sobre la taula l'exercici del dret a decidir com a condició indispensable per a les aliances postelectorals. A més, tindrem un instrument nou que ens podrà ajudar, com és la llei de consultes populars que actualment estem redactant al Parlament de Catalunya.
Ens equivocaríem si a partir dels resultats de diumenge, ens donéssim per derrotats a causa d'una participació del 27%, encara no majoritària. Cal entendre-la en el context d'una consulta no oficial, que no ha tingut tots els mitjans d'informació i econòmics que tenen les convocatòries electorals i que no tenia efectes vinculants de caràcter immediat, malgrat que sí que tindrà efectes sobre el posicionament dels partits. També ens equivocaríem si creiem que la ruptura amb Espanya és imminent i que hi ha una majoria que demana a crits la proclamació immediata de la independència. Hem fet un gran avenç en els darrers anys, estenent l'independentisme, portant-lo a la centralitat i fent-lo transversal i divers, però encara queda camí per recórrer, encara que molt menys que fa poc temps. Continuem, doncs, generant consensos, marcant objectius comuns i deixant de banda les diferències lògiques en altres àmbits, i pactem un camí a recórrer per la llibertat de la nació catalana.
Comenten