El catalanisme ha d’afrontar, en els propers mesos, el debat sobre el seu objectiu estratègic un cop la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut del Principat certifiqui la defunció de la via autonomista. Davant el tancament unilateral d’Espanya a noves reformes, el catalanisme i l’independentisme aniran esdevenint la mateixa cosa. De fet, en els darrers mesos la centralitat política a Catalunya s’ha mogut cap a posicions més sobiranistes, com a mostra que la diagnosi de la fi del camí autonòmic és compartida àmpliament.

En el nou futur compartit del catalanisme, la presència internacional tindrà un paper important, i en aquest sentit cal donar la celebrar la proposta de Joan Puigcercós (ja expressada el passat mes de juny) d’una candidatura unitària del catalanisme a les eleccions europees, basada en el dret a decidir, la defensa de la llengua i la presència catalana a les institucions comunitàries com a eixos programàtics. Les iniciatives sorgides de la societat civil en els últims mesos, que aposten per un treball horitzontal, obert i transparent per a l’exercici del dret a decidir als Països Catalans reclama també una resposta des de les organitzacions polítiques, que sigui innovadora i capaç de no veure’s arrossegada per les inèrcies naturals del diàleg govern-oposició o la competència electoral.

La unitat del catalanisme a Brussel·les, a part de poder comportar un resultat amb més diputats catalanistes a Europa en obtenir més vots en unes eleccions de circumscripció única a tot l’estat espanyol, ha de ser l’inici de la superació de la divisió i el tacticisme que van marcar el debat de la reforma de l’estatut d’autonomia. Aquesta és la prioritat del catalanisme avui, i les properes eleccions europees són una excel·lent oportunitat per dibuixar un nou futur per al nostre país.

Compartir: