Xavier Xammar (Figueres) - 24/03/2009 - 19:40 h

Els trèmolos victimistes son absurds i contraproduents. Amb això no es convenç a ningú, excepte a uns quants excitats. No per utilitzar paraules dramàtiques i grandiloqüents es té raó. Parlar d'"esclavitud", de "botxins", etc. a la Catalunya d'avui topa de manera elemental amb la realitat dels fets. Si del que es tracta és de fer créixer l'autoconsciència col.lectiva dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, això no es farà mai dividint, sinó unint ( i no en la queixa permanent i el victimisme malaltís).

A.M.G. (Tossa de Mar) - 24/03/2009 - 16:35 h

Sr. Xammar: li prego que es pregunti qui treu benefici del fet evident que no es resolgui amb justícia el finançament del govern català, i s?ho pregunti sense cinismes i valorant el que s?ha viscut aquests darrers anys. És obvi que el benefici de la injustícia se l?emporta el que gràcies a la nostra debilitat política secularl cada any gaudeix de l?espoliació de més de 20.000 milions de dòlars dels catalans. Pretendre que els autonomistes pretesos nacionalistes són els guanyadors del fracàs absolut de tot el sistema polític és una aberració mental especialment perquè aquests regionalistes tous són també pares i co-responsables del règim borbònic espoliador i ni un cèntim va a parar a les seves butxaques que són objecte de buidat "solidari" tant o més que les nostres. És més penso que pretendre tal cosa és fer-se còmplice dels espoliadors de debò i estic segur que ni al mateix Sr. Obiols, tan amant de les boires i els grisos, no es posicionarà ja ara en aquesta pretensió perquè si alguna cosa s?ha avançat, i no és poc, és que l?escenari est`pa molt més enllumenat i airejat que abans. Des de la meva poca perícia discursiva i per fer-me entendre m?explicaré en una imatge: imagini?s que són dos rivals que van en una barca que fa aigües perquè els taurons els ataquen, i ara intenta tapar la via d?aigua un i ara ho intenta l?altre; encara que un acusi a l?altre de maldestre i dropo, vostè pot pensar que algun dels dos vol que la barca s?enfonsi? És important en aquell moment discutir qui és més amic d?un tauró o un altre, o quin tauró és menys voraç o té menys gana? I si la via d?aigua és insalvable però hi ha la possibilitat de desplegar una altra barca que cal armar, no li semblarà que són dos ximples majors si es neguen a armar-la per amor als taurons que els volen fer la pell? I per tant Sr. Xammar, de debò pot mantenir seriosament que CiU està d?acord amb el Sr. Zapatero per aconseguir que l?espoliació sigui eterna, pel simple fet que són gent conservadora? No li negaré que als independentistes com jo, que ho som per simple higiene mental i no com a reacció a l?atac dels taurons o per exaltació nacionalista, el fracas de l?Estatut i d?Espanya ens dona la raó, però no per això es perd legitimitat la nostra proposta sinó al contrari, és la constatació que inclusiu els que pensaven ideològicament que la unió espanyola tenia futur, si malgrat els fets avantposen aquesta ideologia que en teoria era molt respectable però com a qüestió pràctica és perversa, al no acceptar la realitat acaben al costat de la tirania i de la injustícia. La crida a la unitat de les víctimes amb els botxins, que és el que jo entès que vostè fa, si és més que un plany desesperat al veure tots els seus ideals unionistes per terra, resulta ser un sarcasme que solament es pot fer especulant amb la ignorància i la desorientació dels primers i tal cosa és simplement repugnant. Reaccioni, doncs, que d'idees equivocades tots n'hem tingut un bon feix, i posem-nos a treballar a armar unes institucions de tots els catalans i que no facin aigües.

Xavier Xammar (Figueres) - 24/03/2009 - 13:02 h

És una obvietat dir que hi ha un procés de negociació difícil pel finançament de la Generalitat, i que hi ha qui ho està aprofitant per treure'n benefici, no pas pensant en solucionar la negociació sinó per dur-la contra les roques. És la vella teoria de "com pitjor millor". Voldrien que a Espanya guanyés el PP, és evident. Però si guanyés el PP, els catalans en pagariem les conseqüències: es perdrien totes les possibilitats d'un desplegament progressiu del nostre autogovern i d'un finançament just, i la sortida de la crisi la pagariem en la nostra doble condició de treballadors i de catalans. El més raonable és la unitat entorn de la Generalitat i així hauria de fer-ho l'oposició nacionalista conservadora que, practicant l'atac sistermàtic i l'erosió permanent del govern d'Entesa actua pels seus interessos, que no son els nostres ni els de Catalunya. Des de l'esquerra independentista, l'atac als socialistes te també raons prioritàriament electorals. Es pensen que hi haurà votant socialistes que es passaran a ERC. Però això no és així: si hi ha confrontacions en la majoria d'Entesa, qui pot arribar a beneficiar-se és Convergència. Això és tant evident que, una i altra vergada, s'ha d'insistir en la necessitat de reforçar la unitat de tots els sectors de progrés i frenar la tendència a les divisions exacerbades.

YuriBCN (Gràcia) - 23/03/2009 - 15:00 h

Tot i tenir raó sobre aquest affaire el Sr. Obiols, cal que els nostres representants a Brussel·les, a Madrid i a Barcelona es centrin en defensar els interessos dels seus respectius electorats, de la ciutadania, tota aquella que pateix un frau democràtic que suposa el greuge comparatiu en la ?qüestió de peles?, no pas d'AIG, sinó del finançament de l'administració de Catalunya, de la Generalitat. No puc entendre que els socialistes no siguin capaços de defensar com a mínim els seus representats, com se suposa han de fer en una democràcia representativa, que és la que actualment ens regeix. I tampoc puc entendre que el seu electorat no posi en dubte que el partit a qui ha recolzat sigui la millor eina per a assegurar la viabilitat dels nostres serveis públics, un bé que ha de garantir l'administració pública. Al no garantir aquesta viabilitat, s'està posant en perill tan els bens públics com els privats. L'administració, doncs, fa deixadesa del seu deure democràtic. Si l'estat no respon als seus deures, esdevé, com a mínim parcialment, un estat fallit, i ens hem de cercar una solució alternativa, un estat que sí respongui a les exigències democràtiques de representar la ciutadania i proveir-la dels bens públics a la que té dret. Potser l'electorat dels Socialistes de Catalunya no combregui amb les propostes identitàries, i que el terme ?nacionalista? no els faci massa gràcia. Però l'argument ?ciutadà?, profundament republicà i democràtic, sí l'han d'escoltar. I si l'escolta l'electorat, aleshores els candidats n'hauran de fer cas i seguir així el principi més essencial de la democràcia (poder del poble), i no pas la oligarquia (regnat de l'elit) del PSOE, dels seus ministres i dels seus secretaris d'estat espanyols. http://yuribcn.blogspot.com/

A.M.G. (Tossa de Mar) - 23/03/2009 - 13:52 h

Sra. Maria: comprenc molt bé el seu enuig amb mi: és més fàcil donar-li les culpes al missatger que no pas als responsables de les pèssimes notícies. Però haig d?insistir perquè l?endevino persona amb prou auto-estima i criteri propi. Vostè em titlla de caure en excessos verbals propis del populisme, i com que ara i aquí això vol dir enfocar l?acció política sobre dues característiques molt marcades, que són l?individualisme i el considerar els immigrants com enemics, estic convençut que no he escrit ni una ratlla que avali la seva crítica. I aclarit això li haig d?insistir sobre l?esclavitut en el segle XXI que sofrim especialment perquè molta gent de bona fe com vostè està més confosa que atemorida. El Consell Econòmic i social de les NNUU ha vingut considerant que l?esclavitut actual inclou també el règim de servituts, la qual cosa ha comportat que per exemple a França l?article 225-13 del Codi Penal tipifiqui com a delicte d?esclavatge: ?el fet d?obtenir d?una persona, abusant de la seva vulnerabilitat o de la seva situació de dependència, la prestació de serveis no retribuïts o a canvi d?una retribució que manifestament no guardi relació amb la importància del treball realitzat?. Com que li desagraden els escrits llargs simplement dir-li que avui resulta inqüestionable que l?Estat espanyol abusant de la nostra feblesa després de segles de terror, feblesa constitutiva de les nostres institucions autonòmiques que en comparació a les pròpies històriques solament n?han manllevat el nom, feblesa en la que col·laboren activament o passivament els nostres electes i d?aquí la meva exigència de responsabilitats democràtiques, l?Estat hostil obté de nosaltres uns rèdits fiscals que manifestament disminueixen el valor col·lectiu del nostre treball, i practica una assignació colonialista de serveis que ens menystenen i discriminen com a ciutadans de segona. Em nego a admetre que a vostè tot això li agrada, i coincideixo amb vostè quan desitjaria que en lloc d?una realitat tot això fos un deliri. Repassis i memoritzi les dades que li he aportat més avall, comprovi la seva veracitat i tregui?n les conclusions valentment, sense por, i estarem al mateix costat de la trinxera: la de la llibertat.

Maria (Barcelona) - 22/03/2009 - 11:22 h

Avui, diumenge al matí, tinc temps per participar en aquest debat amb més tranquilitat, perquè entre setmana haig de fer-ho a cuita corrents i a primera hora del matí, abans d'anar a la feina. Voldira dir que, malgrat la vida que porto - que es la de milions de treballadors del país, no puc comprendre com hi ha gent que pugui dir tranquilament, sense posar-se vermell o vermella (no conec el sexe d'AMG), que vivim "en un règim d'esclavitud i de manca de llibertat". Que m'ho diguin a mí i a tants altres que, en els sindicats i al carrer vem lluitar contra el franquisme!!! Francament: això és delirant. Vivim en democràcia, tenim autogovern, la societat civil i els moviments socials s'expressen lliurement... i resulta que vivim en règim d'esclavitud! Quina manera d'enganyar-se... o d'enganyar! Si aquest o aquesta comentarista ho pensa, està no sols cec o cega a un nivell delirant. Si utilitza aquestes expressions per calentar al personal, fa mostra del populisme m'es tronat: això si que és "peronisme" i del més barroer. Naturalment que no lliguem els gossos amb llangonisses, en aquests temps de crisi. Però generar aquesta confusió fa només el joc als de dalt. I quan dic els de dalt no em refereixo als electes democràticament votats, sinó als que assenyala Obiols en el seu article. Jo soc optimista pel que fa a la sortida de la crisi: serà un mon i una societat més conscient dels estralls de la bogeria dels neoliberals. Viurem un nou periode progressista, a Europa, i espero que amb Obama també a Amèrica. Però el catastrofisme i els enganys representen obstacles que haurem d'evitar amb les armes de la raó i amb la raó de la majoria.

vallfosca (cerdanyola del vallés) - 22/03/2009 - 09:25 h

Clar i Català, les esquerres en general i més encara la espanyola, son forces RETRÒGRADS. Vostès es dediquen a senyalar antics paradigmes per tal de desviar la mirada del personal. El sistema, tant i fa si el timoner és de dretes o esquerres, es nodreix de ?monetarisme?. El monetarisme si en el seu moment de procés va significar la possibilitat d?un creixement estructural, avui ha arribat al seu topall, és intrínsicament inflacionari, fa créixer el deute per damunt dels béns i recursos que genera, promou la concentració de riquesa en mans de pocs impedint-ne el repartiment, i configura un model de societat que bé podem anomenar de la ESCASSETAT. Però no només son RETRÒGRADS per sostenir el sistema, ho son per sobre de tot, per postular una societat ESTANDARDITZADA, HOMOGENEÏTZADA, de pensament únic, totalitària, on les cultures autòctones son menystingudes i tractades com a ?particularitats culturalistes? que s?oposen a la UNIFORMITZACIÓ. Es dediquen a donar pa i circ, son apòstols de l?Ignorància, i promouen una societat de pollastres de granja. La Humanitat està abocada a passar per un coll d?ampolla ORGANITZATIU. El primer pas necessari per tal de transitar cap al nou paradigma és la REVOLUCIÓ DEL CONEIXEMENT. Vostès son un OBSTACLE per la EVOLUCIÓ de la HUMANITAT.

A.M.G. (Tossa de Mar) - 20/03/2009 - 19:35 h

Benvolguda Sra. Maria: per al·lusions i en la seguretat que vostè es mereix una resposta voldria puntualitzar-li el següent en una proposta de debat del nostre electe Sr. Obiols que es titula ?Qüestió de peles?: 1.- Estic convençut que malgrat que la reconforta que els socialistes no es barallin, vostè els vota per motius més profunds tan de caràcter pràctic com ideològic i moral. 2.- Jo intento no queixar-me perquè em sento corresponsable del caos on estem, però trobo que els que s?han dedicat a la política professionalment són més responsables que aquells que tenim altres oficis, i no veig que ningú assumeixi responsabilitats: així els socialistes, per parlar dels seus votats, acusen, no sense raó, als liberals de ser els responsables principals del desgavell, però alhora escamotegen que ells no es van oposar amb tot el bagatge moral, ideològic i pràctic recollit per vora de quatre generacions de dirigents als que devem moltíssim, a les males pràctiques d?aquells liberals: es van enlluernar quan no es van rendir per viure en un confortable establishment i en conseqüència els hi retrec amb tota justícia perqué han sigut actors secundaris però actors al cap i a la fi, quan nosaltres som simples comparses. 3.- Admeto que la meva poca habilitat dialèctica i discursiva pot provocar efectes contraproduents (per això vaig fer confiança en els professionals amb els resultats que emergeixen), però per parlar de peles trobo inacceptable que la nostra ?solidaritat? amb els espanyols ens comporti una merma a l?entorn del 10 % del PIB català quan la suma de l?educació i la sanitat catalana malgrat estar per sota de les mitjanes europees i espanyoles no arriba al 7,5 % del nostre PIB, i aquí no hi veig ni moral, ni ideologia ni habilitat pràctica dels nostres representants, sinó covardia, complicitat interessada i traidoria, i els ho retrec no solament als socialistes que governen arreu de les institucions espanyoles i catalanes i per tant en son els actors principals, sinó també a tots els altres que igualment es mostren tous, porucs i acomodaticis tot i ser actors secundaris; i si malgrat que la crua realitat que ara li recordo comporta la desqualificació radical de l?elit política catalana, i també de la casta espanyola que governa anclada en les essències imperials, aconsegueixo efectes contraproduents, això és que gent com vostè accepta aquesta enorme violència que recau especialment en els sectors més dèbils de la nostra societat, i vol dir que tenim un seriosíssim problema perquè per exemple vostè com a simpatitzant socialista se?n pot felicitar de l?efecte contraproduent, però pensi que si no està visquent d?algun càrrec públic aconseguit pujant dins del partit que avala i realitza totes les injustícies que s?amaguen radera d?aquelles xifres, -i per això jo trobo horrorosa l?estructura que potencia aquest funcionament peronista que cada cop té menys marge de regeneració-, vostè forma part del col·lectiu injustament espoliat perqué els nostres representants, tant els socialistes com els altres, no tenen altra tasca que mantenir la barbaritat que he assenyalat i mantenir-nos a nosaltres en l?esclavitud i manca de llibertat sense les quals res resulta explicable.

Enric (Barcelona) - 20/03/2009 - 18:53 h

Sembla que la situació generada per l'escàndol d'aquestes bonificacions esdevé tan enorme, que el congrés nord-americà ha tingut de reaccionar amb celeritat, legislant sobre un nou mecanisme que les impedeixi. Esperem que sigui així. Ara: aquesta crisi global és d'una magnitud tal, que situacions d'aquesta mena aniran repetint-se, als EUA i arreu. L'abast d'aquesta crisi de recessió global (i potser de deflació) serà tant gran (en extensió, en profunditat i en gravetat), que el món de després de la crisi serà ben diferent, també a Catalunya. En aquest sentit, les esquerres farien bé en unir-se, debatre un diagnòstic comú i plantejar noves propostes per tal de plantar cara als factors negatius de la crisi (les seves conseqüències socials, la situació en els països més pobres, la tendència a nous proteccionismes i a noves rivalitats econòmiques, a nous populismes, etc.) i potenciar els factors d'oportunitat positiva (reafirmació dels valors de progrés, major solidaritat, major sobrietat en societats consumistes com la nostra, revolució verda, nous programes progressistes a nivell nacional, europeu i global, etc.). Tot això serà difícil i lent, però el procés és necessari i fins i tot vital. Faríem bé obrint debats sobre tot això: mirant-nos el melic i dividint-nes (com tant sovint fem la gent progressista) no estarem a l'alçada dels reptes extraordinaris que tenim plantejats, i farem el llit a les dretes, que voldran, passada la crisi, reforçar més el seu poder al món, per fer que les coses segueixin igual que abans. Es necessitarà molta intel.ligència i molta unitat (nacional i internacional) perquè les esquerres puguin donar les respostes necessàries.

Xavier (Figueres) - 19/03/2009 - 19:09 h

Les xifres dels ajuts públics nord-americans son impressionants, com diu Francesc de Barcelona, però responen a la magnitud de la catàstrofe generada per la dreta neoliberal. En aquesta situació, no és gens estrany que la gent no suporti l'espectacle d'uns directius premiant-se alegrement amb diners dels contribuents. La sortida d'aquesta crisi no serà gens fàcil. El risc és que la dreta se n'aprofiti explotant la lentitud de les polítiques de regulació i rellançament, i el malestar social, fomentant plantejaments populistes, estimulant enfrontaments en ell camp progressista, desprestigiant la política, creant desconfiança. Caldrà maduresa en els sindicats, els moviments socials i els partits de l'esquerra i el centresquerra, a casa nostra i a tot Europa. Hem de posar els elements que ens uneixen al davant, i deixar en segon terme els elements de discrepància. La divisió i els enfrontaments només serveixen a la dreta. Obama ha tingut l'encert de generar una esperança, però no ho tindrà fàcil. La tragèdia seria que la dreta nord-americana tornés al poder a causa de les seves dificultats a l'hora de sortir de la crisi. Espero que no passi.

Maria (Vallès) - 19/03/2009 - 16:27 h

Els socialistes catalans tenen un capital polític a través del vot democràtic de ciutadans i ciutadanes de Catalunya, entre els quals em compto i per molts anys, i Això no té res d'extraordinari sino que és de simple sentit comú. No es divideixen, com fan gairebé tots els altres grups polítics, els seus i les seves dirigents no es barallen, com passa en gairebé tots els altres grups, i fan una política que pot i ha de ser discutida (estem en democràcia), però que no es basa en estar queixant-se i dir penjaments o insultar als seus rivals. Per això els votem i els seguirem votant. Aquells a qui això no agrada haurien de pensar seriosament en l'efecte totalment contraproduent que tenen els seus patètics intents de desqualificació.

Babo (Barcelona) - 19/03/2009 - 15:36 h

Votar socialista, igual que votar PP? D'això se'n diu demagògia i a més tronada. Dirr que votar Convergència és com votar PP seria una mica més aproximat. Per posar un sol exemple, avui Guardans explica a El Periódico que CDC va estar a punt de donar suport a la guerra d'Iraq, i sap de que parla perquè era diputat convergent a Madrid en aquell moment. En canvi els socialistes van retirar les tropes d'Iraq. O no? Hi ha gent que te pa a l'ull o que vol enganyar al personal.

Enric (Barcelona) - 19/03/2009 - 15:10 h

El repte que tenen tant Obama com les forces progressistes europees en general, inclosos els majoritaris, que son els socialistes (inclosos els catalans, com quedà espectacularment demostrat en les darreres eleccions que hem tingut, el març de l'any passat) consiteix en anar més enllà de les paraules i incidir en la realitat concreta, a ser possible governant, com és el cas de Catalunya, amb el govern d'Entesa, que ho estÀ fent prou bé. Els qui jutgen en darrrera instància (els qui tenen sempre la darrera paraula) són els electors i les electores. Jo li desitjo molta sort, encert i serenitat a Obama, i també a Obiols i als qui treballen al servei dels interessos de la majoria.

A.M.G. (Tossa de Mar) - 19/03/2009 - 11:18 h

Heus ací el Sr. Obiols transvestit d'Obama: "Però no disposa dels instruments que puguin impedir situacions com la d?AIG. Es troba en la situació de denunciar l??ultratge? sense poder fer res per aturar-lo. És un greu risc d?erosió d?un capital polític extraordinari." Fi de l'article. Però el Sr. Obama no és el Sr. Obiols, sinó tot el contrari "malgré lui", i per tant el Sr. Obama primer denuncia l'ultratge, cosa que el Sr. Obiols solament fa de forma selectiva perquè guarda silenci exprés i còmplice sobre els ultratges comesos pels seus amos espanyols, i segon el Sr. Obama liquida AIG i exigeix el retorn del botí pirata tant per la via moral i del discurs com per la via del projecte legislatiu, cosa que ni el Sr. Obiols ni els seus estan disposats a fer en cap cas per por de perdre allò tan espanyol del "honor y el empleo". No cola doncs Sr. Obiols fer veure que la seva impotència i incompetència és compartida pel Sr. Obama. I fixi's en un detall: si els directius de l'AIG són uns pirates reconeguts pel seu estraperlo de 450 milions de dòlars, ¿quin reconeixement hauria de ser el propi de la classe dirigent espanyola i els seus còmplices, entre els quals amb honor i profit es troba vostè, amb l'estraperlo de l'espoliació catalana que any rera any s'enfila méls de 20.000 milions de dòlars? Pensi que els nordamericans són més de 200 milions d'habitants i els catalans en som solament 7 i tregui comptes. El cas extraordinari que li reconec és que a vostè i als seus els quedi capital polític.

Francesc (Barcelona) - 19/03/2009 - 08:52 h

En realitat, Obiols, et vas quedar curt, segons es va saber ahir dimarts. L'acord d'AIG havia previst destinar 450 milions de dòlars a les bonificacions dels seus directius. La resposta del secretari del Tresor ha estat "treballar en una sèrie de mesures per liquidar AIG d'una manera ordenada i protegir el contribuient americà". AIG havia anunciat les pèrdues més elevades que mai s'havien produit en una empresa nordamericana (99.300 milions de dòlars el 2008). Llegeixo també avui als diaris que els EUA injecten més diners per a escapar de la recessió: 820.000 milions. Son xifres impressionants.

jazz (estrager) - 18/03/2009 - 22:34 h

Per cobdícia la del PsoE, capaç de pactar amb el PP a Euskadi per tal de pendre el poder malgrat tenir molts menys vots i escons que el PNB. Votar PsoE és votar PP, queda clar, i als catalans ens hauria de quedar moooolt clar.

xavier (ripollet) - 18/03/2009 - 20:07 h

Com ja deu saber, senyor Obiols, els seus companys de partit, digui PSc o PSOe han tornat a votar al parlament espanyol contra catalunya, per negar als catalans el dret inquestionable que haurien de tenir a parlar el català a aquesta cambra. No els hi cau la cara de vergonya?. Quina mena de catalans son?. Nomès hi ha una paraula per definir-los